Art
La visió de l'home del romànic centra una exposició a la Seu
‘Art, vida i consciència’ es pot visitar a Sant Domènec fins al 21 d’agost
Una nova manera de construir en pedra, l’aparició dels primers textos en català, els contrastos entre el món trobadoresc i els cants religiosos. L’univers romànic, en un viatge enrere de mil anys, és el que recull Temps del romànic. Art, vida i consciència, l’exposició inaugurada ahir a la sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell i que es podrà visitar fins al 21 d’agost. La mostra, organitzada per l’Obra Social La Caixa i el departament de Cultura de la Generalitat en col·laboració amb l’ajuntament de la capital alturgellenca, ofereix recursos audiovisuals i interactius que permeten al visitant copsar l’estètica de l’època, els avenços tècnics que s’hi van produir i què va suposar el romànic català en el seu conjunt.
L’exposició està comissariada per Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic, i Sílvia Bravo i Gallart, comunicadora científica. El relat que proposen és una invitació a revisar idees sobre el romànic, a descobrir l’empremta que sobre els vestigis arquitectònics i artístics que queden arreu de Catalunya (i als quals no són de cap manera estranys els que van quedar en territori andorrà) van deixar els homes d’aquell temps, un patrimoni extens i singular.
El del romànic vol posar de manifest la mostra, orquestrada amb materials audiovisuals i interactius, és un temps de transformacions artístiques, polítiques i culturals, un temps on es van generar noves maneres de construir, un nou repartiment de poders a la societat feudal i la implantació d’una llengua, el català.
El recorregut de la mostra s’estructura en cinc àmbits: a Els pilars se centra en les transformacions artístiques; Els contrastos, en les realitats socials i com es reflecteix en la diversitat cultural; El missatge reflexiona sobre els lligams entre art i religió i allò que transmetia la iconografia emprada, un llenguatge simbòlic compartit pels homes d’aquell temps; Romànic català, europeu, únic se centra en el patrimoni que ha quedat, i La vida i els mons deixa entreveure la vida civil, de la qual se’n conserven pocs testimonis.