Art
Picasso, el “cher andorran”
Govern edita el llibre on la historiadora de l’art Concepció Boncompte reconstrueix una “baula perduda” en la historiografia sobre el pintor
Picasso, el “cher andorran”
“Chers andorrans.” És com es referia Guillaume Apollinaire a Picasso i la seva companya del moment, Fernande Olivier, en una carta que els enviava el juny del 1906 des de París. Era l’estiu que el pintor malagueny va passar a Gósol i del qual van sortir, entre altres obres, les Paysannes d’Andorre, les Pageses d’Andorra, un dibuix que ara la historiadora de l’art Concepció Boncompte situa al bell mig d’una teoria que vincula aquest dibuix amb una de les obres clau de l’artista, les Demoiselles d’Avignon. La investigadora, que ahir va presentar el llibre editat pel Govern on es fa ressò d’aquest lligam, considera que ha aconseguit reconstruir una “baula perduda” en la historiografia picassiana: la influència de l’art romànic i les tradicions muntanyenques que va conèixer a la petita localitat pirinenca. Sense tenir-la en compte, assegura, no es poden entendre completament obres posteriors, algunes tan allunyades en el temps com el Musicien et danseur que va pintar el 1957.
Govern va adquirir temps enrere els drets de la tesi (va pagar uns 30.000 euros), amb l’objectiu d’organitzar una exposició amb algunes de les obres assenyalades. Massa costosa, van haver d’admetre, i per això es va “reconduir el projecte”, va recordar ahir la ministra de Cultura, Olga Gelabert, cap a un llibre en què la tesi de Boncompte apareix reforçada per articles d’un grapat d’investigadors de diferents àmbits, d’experts en art, com la professora de la UB Mercè Vidal, a antropòlegs, com Josefina Roma i Isabel de la Parte. O la conservadora d’obres en paper del MoMA novaiorquès Rachel Mustalish, qui té sota la seva custòdia les Pageses en qüestió.
El viatge artístic
Boncompte afirma que sense valorar la influència del romànic i les antigues celebracions agrícoles de muntanya, “part de l’obra de Picasso resultava incomprensible”. I proposa també que per llegir completament les Demoiselles, allà on comença l’aventura cubista, es necessita tenir a l’abast aquest coneixement.
El viatge artístic que relata l’autora de la tesi comença amb el retorn de Picasso a París. A la capital artística d’aquells inicis de segle, va començar a treballar sobre la composició de les Pageses: les despulla, les converteix després en figures pompeianes (aquesta de l’art pompeià sí que és una influència prèvia ja reconeguda), les tracta com a escultures clàssiques i com a figures que recorden les talles de les marededéus romàniques, que per a ell són imatge perfecta de deesses de fertilitat. I, pas crucial, elabora les Dues dones nues que conserva el Metropolitan i que són l’avantsala de les Demoiselles d’Avignon.
El propòsit de Boncompte és “renovar la historiografia sobre Picasso”. I va adduir que fins i tot en una obra tan completa com la de William Rubin, que va ser director del MoMA, dedica molt espai a analitzar la relació amb el primitivisme, “però la paraula romànic no surt ni un sol cop”. Amb l’intent de l’autora de solucionar la qüestió Gelabert es va mostrar encantada perquè, de pas, “posa en valor l’art nacional”.
REPORTATGE
Passavolants
A Gósol, localitat amb forts lligams amb l’Andorra del moment, s’hi va sentir arrelat –d’aquí el “cher andorran”, d’Apollinaire, o que en aquells moments es fes dir Pau de Gósol– i subjugat pel primitivisme que havia anat a cercar i que trobava entre la gent i les tradicions; també fascinat per activitats com ara el contraban. I en aquest temps, assegura Boncompte, “d’una manera o una altra tenia Andorra molt al cap”.
Però qui eren els andorrans que Picasso va conèixer a Gósol? D’això no hi ha cap certesa. Ni que posés cap peu al Principat. “Probablement es tractava de passavolants”, va apuntar Boncompte. Mà d’obra per a feines agrícoles. Contrabandistes. Qui afina més la punteria és l’historiador alturgellenc Carles Gascón, que signa un dels articles del volum editat pel Govern (1.500 exemplars). Aconsegueix posar algun nom i cognom, gràcies a les confiscacions de tabac de contraban, com el de Teresa Roca, veïna d’Andorra, citada als jutjats de Lleida. Sobre les dues pageses representades al dibuix del MoMA recorda Gascón les dones de venda itinerant, com les trementinaires, que solien viatjar per parelles. Es deixa també l’historiador fascinar per la incògnita: “Per quin motiu Picasso s’hauria fixat en dues andorranes que passaven per Gósol? Hi hauria tingut alguna cosa a veure el fet que fossin de les Valls?”