Reportatge
“Ets pur teatre”
El 2012, ‘Art de garatge’, una ‘sit com’ impulsada per un joveníssim Daniel Arellano i rodada en pocs dies en un local cedit pel comú d’Andorra la Vella als aparcaments de la plaça del Poble, esdevenia un petit fenomen entre el jovent. Ara, per a la segona temporada.
“Ets pur teatre”
Arellano, que des de sempre ha tingut clar que les portes se les obre un mateix, s’ha entestat que aquest cop el projecte tindrà més envergadura: la seva mirada està fixa a obtenir el suport de productores com Televisió de Catalunya. Però per trucar a aquesta porta necessita portar quelcom de sòlid a la mà: per això engega el rodatge de l’episodi pilot de la nova Art de garatge. Ell, com a productor, ha cedit la direcció a Hèctor Romance, un professional d’Andorra Televisió. Ahir, tots dos iniciaven, a la Llacuna, les dues jornades de càsting (segueix avui) on pretenen trobar el mig centenar d’actors que necessiten. “Hi haurà molta figuració, a banda dels personatges”, explica Arellano. I un equip tècnic d’una vintena de persones que també estan arrodonint. Perquè l’objectiu, recorda, és “fer un producte molt més professional”.
La tarda d’ahir un nodrit grup d’aspirants van passar per la sala d’actes de la Llacuna, on es desenvolupa el càsting. Un pèl nerviosos, admetien, malgrat que no es juguessin res vital. Si més no, res més enllà de complir algun somni. “Hi vaig o no hi vaig? Em vaig anar convencent i aquí estic, a veure què passa.” L’experiència de Maria Solà, una estudiant de comunicació de 27 anys que també treballa com a massatgista, es repetia entre la resta dels que esperaven, amb el text a la mà, ser cridats per a la prova. “Com que sempre m’ha agradat fer el burro davant les càmeres, en vídeos que fem amb els amics per diversió, em vaig animar”, hi afegia.
Dubtes i oportunitats
També entre dubtes es va acostar al local Charo Bumedien –41 anys, personal shopper–: “De fet, anava de camí al gimnàs però com que he trobat aparcament aquí a prop he pensat que això voldria dir alguna cosa, oi?” Com altres dels que per allà estudiaven el paper, no s’ha dedicat mai al teatre més enllà del col·legi. “No vaig fer art dramàtic ni res de similar, però sempre m’ha cridat molt l’atenció.” De fet, admet, segueix la convocatòria de càstings per les xarxes socials.
També amb la fitxa d’inscripció a les mans i preparant-se per al paper estava Àlex Vàzquez, de 36 anys, “però m’han donat un paper d’un noi de vint-i-cinc”. Guia de museus (aquesta temporada és a la mina de Llorts), diu que aquesta activitat també té un punt teatral. Però a ell això d’actuar, encara que li fan respecte els focus, l’emociona. Ho va practicar durant bastant temps, de més jove, abans que una de les coses de la vida porti a l’altra. De jovenet, dèiem, havia fet de pirata a Mar i Cel, i un paper a Pigmalió. Fins i tot, recorda, “un cop vaig interpretar el boig d’un manicomi”. I recentment es va involucrar en un espectacle de danses de Bollywood al teatre Comunal.
Entre els aspirants n’hi havia de ben experimentats: Lili és una dona d’origen argentí de 62 anys que al seu país havia tingut una trajectòria considerable, pels volts dels anys setanta, en un grup de teatre infantil que va enregistrar alguns programes per a la televisió. Aquesta és l’oportunitat per tornar-hi. Amb tot, va ser Isabel Rodríguez –43 anys, administrativa com l’anterior i tres fills– qui la va haver d’arrossegar. “Si l’agafen jo estaré superfeliç”, confessava aquesta mentre l’amiga passava el càsting. Per arrossegar, també va arrossegar la filla, de deu anys: “Crec que enguany l’apuntaré a fer teatre, que és bo per vèncer la timidesa.” A ella li faria gràcia que l’agafessin –ho sabran en dues o tres setmanes– “per fer la bogeria”. “M’estimo molt el teatre, posar-te damunt de l’escenari mobilitza els sentiments, et remou tota per dins”, assegurava Lili abans de creuar la porta de la prova. I sortia doblement emocionada: ja va veure que no estava gens rovellada. Paper llegit i després, improvisació. “M’he deixat anar”, deia a Bumedien, qui li etzibava: “Tu ets pur teatre”.
I si les agafen, què faran amb la feina i les responsabilitats? Isabel ho té clar: “Ai, jo ho deixo tot!”
LA SÈRIE OBRE LA PORTA DEL GARATGE
Conservarà el nom, però la trama ja no es desenvoluparà en un recinte tancat com la primera temporada sinó que els personatges desfilaran per diferents paisatges de muntanya i urbans del país. Serà una de les principals novetats, a banda de l’argument, que en aquesta ocasió girarà al voltant d’un nou personatge, en Sigur, un paio paranoic. Continua la protagonista de la primera temporada, Mireia Guilella, jove actriu barcelonina (un dels pocs membres de l’equip de fora del país). I Arellano confia repetir aquella experiència que, afirma, “va ser com veure un somni complert”.