Art
Foc, cossos morts i bèsties
Eve Ariza, Zoe i Jordi Casamajor esbossen els projectes amb què competeixen per anar a Venècia
Foc, cossos morts i bèsties
Després de més de vint anys en funcionament, els Tallers d’art de Govern a la Massana necessitaven una renovació: en pocs dies estaran ocupats pels tres artistes que competeixen per representar Andorra a la propera Biennal de Venècia, Eva Martínez-Zoe, Eve Ariza i Jordi Casamajor. Tots tres intentaran respondre a la demanda del ministeri de Cultura i el comissariat de fer un projecte potent. Ariza treballarà un element que està aprenent a dominar: el foc. Zoe proposa una instal·lació protagonitzada per cossos de dona nus i morts a escala humana (però no carn i ossos, sinó teles i resines). I Casamajor, un ritual màgic celebrat pels animals fantàstics que li són habituals, només que a una escala més imponent.
La ministra de Cultura, Olga Gelabert, va mostrar ahir les noves instal·lacions dels Tallers, que han guanyat, en superfície –de 120 han passat a 150 metres quadrats– i en comoditat per als artistes: alguns dels usuaris s’havien queixat, per exemple, de la manca d’una pica amb aigua potable on rentar els seus estris. Ara l’han obtingut. El ministeri d’Ordenament Territorial s’ha fet càrrec de la renovació, en el marc d’una reubicació d’altres serveis que alberga l’edifici, la caserna de bombers massanenca. Propietat del quart, que prèviament va realitzar altres millores, com la reparació de filtracions d’aigua.
Un cop rehabilitats els espais, així, els artistes podran traslladar-s’hi. O no: en el cas d’Ariza, té taller propi. Però en tot cas el lloc serà punt de reunió amb el comissariat, amb experts convidats, fins i tot per oferir trobades obertes al públic o visites escolars. El cas és que –un punt feble admès pel ministeri d’edicions anteriors– hi hagi més punts de contacte entre el projecte venecià i la ciutadania. Si aquesta ho desitja.
És el que va explicar la comissària, Míriam Ambatlle, que actua amb el suport de Javier Balmaseda, artista plàstic que va ser seleccionat per a la Biennal del 2013. Tots dos són responsables de la selecció dels tres projectes, en què els creadors, va destacar Ambatlle, ofereixen “projectes amb un impacte visual potent, cadascú en la seva línia habitual, encara que modulada per ser més atrevits, més innovadors”.
El d’Ariza, Murmuris, és un projecte on treballa amb foc, un element que, diu, “crec que estic començant a dominar”. La idea sobre la qual treballa, l’excés de consum d’imatges a la societat actual. “Vull que ens dediquem més a la sublimació i a la contemplació”, proposa. “La paraula competir no m’agrada, jo faré el que sé fer, i si no em trien, acabaré igualment l’obra.”
A Zoe la idea de l’espai religiós la va preocupar d’entrada, va confessar, però els comissaris li van assegurar que no hi hauria cap problema. Perquè la seva és una proposta on hi ha “l’erotisme de la mort, aquest morbo que fa que ningú no es vulgui mirar la mort però al final tots mirem”. Els seus personatges, figures femenines d’acabat realista per reflexionar sobre “l’aniquilació de la dona contemporània”, que és el possible títol de la instal·lació. Un escenari de crim on s’ha de veure si és la societat qui acaba amb ella o la dona mateixa qui se suïcida, volent ser una superwoman.
Casamajor se centra “en el bestiari que jo treballo, però en una mida molt més gran, bevent de les fonts de sempre, de l’etnologia i la cultura pirinenca” per construir, a La cerimònia, un ritual de bèsties imaginàries.