Pintar, compartir: Art Camp

El vestíbul del centre cultural La Llacuna servia al migdia d’ahir com a escenari de la inauguració oficial, envoltats per obres dels participants de la passada edició, que es podran contemplar al llarg d’aquest estiu. Llegien el manifest subscrit pels artistes –“Utilitzarem la nostra imaginació per trobar el millor camí per apropar les nostres cultures, preservant la diversitat i millorant la condició humana”, és un dels compromisos– i assistien als parlaments institucionals.

Aprendre a viure junts

Jean-Michel Armengol, en nom de l’entitat organitzadora, la comissió nacional andorrana per a la Unesco, va recordar la implicació dels voluntaris a cada edició de la trobada. I la necessitat de trobades com aquestes perquè la humanitat “ha après a volar com els ocells i a viatjar pel mar com els peixos, però no hem après encara a viure junts”.

Recollia el fil argumental de Xavier Herver, conseller del comú d’Ordino, un dels principals patrocinadors, qui havia expressat prèviament la seva seguretat que l’Art Camp “demostra que la cultura no té fronteres i que podem conviure, treballar plegats i enriquir-nos amb respecte”. I el cònsol menor de la capital, Marc Pons, es va adreçar als artistes per dir-los que “serem espectadors i còmplices de la vostra obra, que servirà per enriquir-nos”.

Entre els participants, l’austríaca Aurelia Gratzer. La seva primera vegada en un esdeveniment similar, així que de moment roman a l’expectativa, i una mica preocupada: “Jo sóc una pintora lenta, així que no sé com ho faré per lliurar tota la feina a temps”. Per la resta, esperant “conèixer un munt de gent interessant” en aquests deu dies.

L’armeni Hovhannisyan –que treballa com a professor en una escola alemanya– sí que té experiència en fòrums com aquest, que troba “sempre interessants, perquè cada participant relata la història del seu país, tots de cultures molt diferents”.

De nacionalitat espanyola és Raquel Gómez Cólliga qui, no obstant això, arriba des de Bèlgica, on resideix des de fa anys. Treballarà en un projecte pictòric on el paisatge del país li servirà previsiblement de teló de fons “per parlar dels que hem vingut aquí, faré una mica el diari de l’estada”. En les converses que ja va començar a compartir amb els companys surt a relluir l’actualitat: el terrorisme al país on resideix i la situació “d’aprensió” que provoca entre la població, “la sensació d’inseguretat, que ara s’ha incrementat amb l’atemptat a Niça”. Una situació que “sí que ja ha estat objecte de comentari amb gent que ve de París i estem d’acord que el més important és que seguim fent la vida de sempre, que reforça la nostra capacitat de resiliència”. En un context com aquest, va assegurar, es fa més palès que mai que “és positiu que la gent demostrem que podem fer coses plegats, que esdeveniments com aquest serveixen per unir”.

Anglès macarrònic

En la representació andorrana, Gemma Piera, una creadora amb força trajectòria al país i que es va mostrar entusiasmada d’haver estat escollida: “Trobo que és una passada, que et permet conèixer gent d’ar­reu i és molt enriquidor, estic il·lusionada amb les possibilitats de treballar amb ells i compartir”. El handicap, l’anglès convertit en lingua franca del campament. “Estava una mica preocupada però al final he vist que molts ens expressem en el mateix anglès macarrònic”, va ironitzar. A banda d’ella, el grup andor­rà està integrat per Lola Bertran, Míriam Grau i Sara Núñez, totes tres joves artistes.

L’Art Camp es consolida, amb la cinquena edició en marxa, i els candidats es van multiplicar al procès de selecció. Guillermo Cervera, director artístic del futur Museu Carmen Thyssen Andorra, va donar un cop de mà en la tria. Difícil, va assegurar. “Vaig veure que hi havia gent de molta qualitat, amb moltes inquietuds i obra que reflecteix inquietud per la situació al món”. A banda, “molt nivell pictòric, uns pinzells molt fins”.