Dansa
Reconeixement institucional per al ball Cerdà de la Seu
La Generalitat el declara element festiu patrimonial d’interès nacional
Reconeixement institucional per al ball Cerdà de la Seu
El ball Cerdà de la Seu d’Urgell va rebre ahir el reconeixement com a element festiu patrimonial d’interès nacional per part de la Generalitat de Catalunya. Arriba així a bon port la gestió iniciada per l’alcalde Albert Batalla, qui va presentar el setembre del 2014 la sol·licitud perquè s’iniciés el procediment d’aquesta declaració. Rep així el reconeixement una dansa que es manté a molts punts del Pirineu, inclòs el Principat, on la tradició es conserva a diferents parròquies.
El ball és un dels actes centrals de la festa major a la capital alturgellenca, on es balla, cada any, l’últim diumenge d’agost al matí, a la plaça Patalín, davant un nombrós públic i amb els músics col·locats en una tarima. També es balla a l’octubre, dins la setmana de la gent gran, amb parelles mixtes formades per joves i grans.
Els orígens d’aquesta dansa tradicional, com a variant del ball Pla, són incerts. Per fonts orals, es té coneixement que s’havia ballat al segle XIX, i la primera referència coneguda a la premsa és del 1916. La dansa ha sobreviscut a d’altres balls de la Seu, com era el de Cascavells, l’Indiot per Carnestoltes i el Contrapàs. És un ball rodó tancat, que formava part d’un conjunt de danses, un ball d’exhibició i, antigament, també, un ball de festeig.
La dansa s’estructura en diverses parts: la passada pels carrers, el pasdoble, l’entrada al galop dels balladors a la plaça, la rotllana, el caragol, el ball de les parelles, el crit de “Risto”, i finalment el ball de casats. El personatge de referència és el fadrí major, qui marca el compàs, i en iniciar la dansa treu a ballar totes les noies en el caragol.