Reportatge
L'art d'explicar la ciència
“Sens dubte, l’art i la poesia busquen la bellesa de les imatges de la naturalesa”, ciència i art estan i sempre han estat íntimament lligades, diu l’alturgellenc Manuel Suárez, que el proper dia 10 presenta llibre: ‘La ciència, tard o d’hora, ho explica tot’.
L'art d'explicar la ciència
Et diran que la ciència no pot explicar els sentiments, o les emocions, i és mentida, resulta que sí, que igual que hi ha un mecanisme bioquímic que explica que tinguis gana també n’hi ha un per als sentiments, que també són producte de la cultura, del medi”, apunta aquest professor de ciències ara jubilat –va començar a l’institut de la Margineda i després va exercir a Barcelona– i que ha aprofitat el descans per posar en ordre les idees de tantes dècades repartit entre les aules i l’edició en l’àmbit de la divulgació científica (ha treballat per a Enciclopèdia Catalana i fent vídeos didàctics per al departament d’Ensenyament de la Generalitat).
El de Suárez és un llibre ample on pretén exposar algunes idees de la “cultura científica general” tan necessària –i sovint tan absent– per entendre el món en què ens movem, perquè com diu el títol, abans o després hi ha una explicació científica per a tot. “Per exemple, no fa gaire es va descobrir que hi ha variants genètiques relacionades amb la creació musical, la lingüística, la numèrica o l’escènica”, apunta. Variants que s’han d’entrenar i cultivar. “Paco de Lucía, Hussain Boldt o Mozart són números u perquè tenen una genètica privilegiada, però que després han tingut un entorn on l’han pogut desenvolupar i han fet un esforç considerable per fer-ho”. Així que “encara que als científics ens acusen de deterministes, hem de dir que hi ha una base científica però que l’entorn també importa; en quina mesura? preferim dir que al cinquanta per cent”.
Suárez ha estructurat el llibre en vint-i-escaig temes amb subjectes diversos: la ciència i la salut, la ciència i el cervell, etcètera, “sense pretendre abordar-ho en profunditat, que seria interminable, però sí donar unes pautes i coneixements actuals per reflexionar sobre el món”.
Un buit als prestatges
La intenció, posar un granet de sorra per tapar un buit: “Em passejo per les llibreries i veig que hi ha secció d’esoterisme però no de ciència, i menys de divulgació popular”. Tot i que, reconeix, una certa fam de coneixement potser sí que n’hi ha, si es mira tota la informació (sovint gens acurada) que circula per les xarxes socials. “Però això no fa més que desvirtuar la ciència, explicar anècdotes que impressionen”. Fins i tot donar pàbul a pseudociències i paraciències, de l’astrologia a l’acupuntura o l’homeopatia, “que poden anar bé perquè fan un efecte placebo, però que no tenen una explicació científica”. Si més no, com diu el títol del llibre, no encara.
Com a lectures estiuenques proposa, a banda del seu llibre, però en una línia similar, l’últim d’Eduard Punset, Carta a les meves nétes; Ciència optimista, de Josep Maria Mainat (exmembre de La Trinca amb formació d’enginyer), o Els límits de la vida, explicació científica novel·lada que signa un trio de científics: David Bueno, Eduard Martorell i Salvador Macip (guanyador, per cert, d’una de les edicions del premi Carlemany per al foment de la lectura que dóna el Govern d’Andorra).
I si Facebook i similars són mals conductors per al coneixement científic, del periodisme en aquest terreny tampoc és que en tingui una opinió excelsa: “Jo sóc un gran fan de l’esport, sense colors, però m’agrada molt. I veig que tampoc hi ha gaires especialistes. Doncs en ciència, igual, fins i tot veig que sovint els costa explicar per què un Nobel ha rebut el premi”. Més encara: “I quan els mitjans han d’explicar un avenç científic busquen molt per a què serveix; si no li veuen la utilitat immediata, no té transcendència mediàtica”.
Per això, considera, es dóna molta més transcendència a la tecnologia que a la ciència pura, a la recerca. Aquí hi veu un perill: “Tendim a pensar que la tecnologia ens ho resoldrà tot i no és així, li estem fent un flaco favor a la natura, que ens retrauran els néts per exemple quan es trobin els residus nuclears o els farmacèutics que ara amaguem sota les selves”. Més encara: Suárez fa referència als tòxics que tots passegem a la bossa, com l’arsènic que contenen els mòbils, o les guerres que pateix el continent africà per extreure minerals com el tàntal, disfressades de conflictes tribals.
I buits en el coneixement
La ciència, recorda, és el motor que fa progressar la societat. “Però ja dic al títol que la ciència no ho resol tot, per ara; per exemple, sols coneixem un quatre per cent de l’univers, i en un laboratori no som capaços d’imitar la fotosíntesi, ni sabem realment com es produeix el càncer”.
El que sí que sabem, conclou, és explicar l’evolució, que ell exemplifica en un riu que va creant meandres a mesura que es troba amb obstacles. “No busca fer res en concret, no busca sinó que troba i s’hi adapta”. Així, l’evolució natural serà una o una altra segons els obstacles que li posem al camí.