Propietat intel·lectual
Les ràdios privades insten que es canviï la gestió dels drets d'autor
Consideren que l’Sdadv, “tal com planteja el seu sistema de funcionament”, s’acabarà convertint en un ens sobredimensionat
Les ràdios privades insten que es canviï la gestió dels drets d'autor
La Unió de Ràdios Privades d’Andorra (URPA) ha remès una carta al ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, en què sol·licita al Govern la reconsideració en l’aplicació de la gestió dels drets d’autor tant per al seu sector com per a la resta dels del país, perquè la recaptació sigui equitativa al nombre d’habitants. L’entitat també crítica la gestora de la propietat intel·lectual, la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv), en considerar que tal com es planteja el seu sistema de funcionament “s’acabarà convertint en un ens sobredimensionat per al país”. L’URPA convida el Govern a “vetllar per la bona i correcta aplicació de les lleis en defensa de l’interès general” i recorda que l’Sdadv ha de ser “un gestor del que per llei se li encomana”, i no una empresa que “hagi de generar beneficis econòmics”.
El gestor ha fixat unes tarifes per a la radiodifusió d’obres i prestacions protegides del seu repertori del 2,80% dels ingressos mensuals en les quals la música és el component principal de l’emissió i un 2% sobre els ingressos mensuals obtinguts per a les altres emissores. Unes tarifes que l’URPA qualifica d’“inequitatives” per part d’una entitat que “actua en règim de monopoli” en ser l’únic ens de gestió a Andorra i de les quals considera que “poden posar en greu perill el desenvolupament econòmic de la radiodifusió al país”.
Les ràdios privades entenen que les tarifes pels drets d’autor haurien d’estar perfectament detallades i s’haurien d’establir en funció dels ingressos obtinguts per la programació musical. I posen com a exemple la ràdio parlada, on els ingressos de publicitat poden generar una entrada de diners més alta a l’emissora, mentre que l’ús de la música que realitza és molt menor. De tal manera, consideren que convindria vincular els ingressos que les emissores obtenen per l’explotació del repertori amb la rellevància d’ús que en fa l’emissora.
Música, component principal
L’entitat també posa en dubte quan es pot considerar que l’ús de la música és un component principal de l’emissió. Lamenta que l’Sdadv no ho defineixi, ni que tampoc estableixi cap tipus de graduació en funció de l’ús musical. Això pot provocar, diu, que s’apliqui la mateixa tarifa per a un ús purament instrumental, secundari i mitjà de la música quan no es consideri el principal. “De la mateixa manera, atès que l’Sdadv fixa les tarifes de forma unilateral, pot dir al seu arbitri que un ús és principal, fet que deixa en una posició de greu inseguretat jurídica les ràdios”, adverteix, i reclama que es fixi un criteri respecte a la rellevància d’ús de la música per a “la determinació d’una tarifa objectiva, equitativa i justa”.
Per últim, recorda al Govern que l’Sdadv no li ha facilitat l’acreditació de la tinença dels drets d’autor del seu repertori per a les modalitats d’explotació que concedeix en la seva autorització especialment en el cas de les digitals: simulcasting i webcasting.