Reportatge
Arqueologia en directe
Per segon any consecutiu voluntaris i experts excaven el dolmen de Bescaran, dirigits per l’empresa andorrana ReGiraRocs. Ara són a l’equador de la campanya però ja s’ha fet un nou descobriment: l’estructura megalítica podria ser única en aquesta zona del Pirineu.
Arqueologia en directe
Són només a l’equador de la campanya, però ja han fet noves troballes. La segona excavació al dolmen de la Llosa de Bescaran (Valls de Valira) ja ha donat els primers resultats. De la mà de professionals i voluntaris, s’ha descobert un corredor que condueix a la sepultura, una construcció megalítica inusual a aquesta zona del Pirineu.
Ara fa un any la intervenció va permetre conèixer la monumentalitat de l’estructura. Es va desenterrar el túmul (turó de pedres) i el cromlec (cercle al voltant). Aleshores una de les actuacions que van quedar pendents és l’excavació de l’entrada de la cambra, una feina que enguany ha revelat que el dolmen podria ser únic a la zona, amb la descoberta d’un passadís.
“Encara no es pot confirmar, però tots els indicis van cap aquí”, explica Gerard Remolins, director de l’empresa andorrana especialitzada en projectes arqueològics ReGiraRocs que du a terme el projecte. “Aquest tipus de dolmen es troba només a l’Empordà i al País Basc”, detalla.
La iniciativa va engegar l’estiu passat amb la participació de voluntaris i enguany repeteix format. Participen en l’experiència professionals de camps diversos i també alguns dels habitants de Bescaran s’hi han implicat. En total, són cinc els voluntaris fixos, però hi ha moments que pot arribar a haver-hi dotze persones treballant-hi desinteressadament.
Cristina Mañosas és mestra d’educació infantil i va decidir provar-ho durant uns quants dies, aprofitant les vacances d’estiu. “Tot i que no en sóc, em vaig sentir antropòloga”, assegura. Explica que un dels millors moments que ha viscut al jaciment va ser quan van trobar una vèrtebra humana. “No la vaig trobar jo directament, però em va fer molta il·lusió igualment”, diu. També reconeix que és una feina dura que “va més enllà d’anar apartant sorra amb un pinzellet”. S’ha adonat que als jaciments hi ha molta feina física sobretot al principi, quan s’han d’apartar grans quantitats de terra.
Sobre la duresa de la feina hi coincideix Sara Ubach, una altra de les voluntàries de l’excavació. És historiadora especialista en l’època medieval i és el segon any que hi col·labora. Assenyala que es tracta d’una experiència molt enriquidora perquè li permet fixar-se en una època de la qual no és experta. “De vegades quan als historiadors ens treuen del nostre període quedem descol·locats, però penso que és positiu per aprendre’n més”, explica.
Gerard Remolins defensa la feina dels voluntaris perquè assegura que aporten noves visions a l’arqueologia. Alhora, considera que serveix per apropar-la a la població en general. “Si la gent pot excavar amb les seves pròpies mans, podrà valorar més la feina de l’arqueòleg i també el patrimoni”, opina.
Cinc-cents elements
La campanya d’enguany va començar el 18 de juliol i es preveu que finalitzi el 21 d’agost, moment que s’espera concloure la intervenció i deixar les restes adequades per a la seva exhibició. Remolins, però, reconeix que no serà fàcil per la gran quantitat de material que s’està desenterrant. Enguany ja s’han trobat més de cinc-centes peces de ceràmica i os pertanyents a l’aixovar dels diferents individus inhumats durant el neolític final calcolític (fa uns 4.600 anys).