Reportatge
Tocant l'espiritualitat
White Heaven Gospel actuarà avui en el cicle de Músiques del Món d’Escaldes-Engordany on barrejarà aquest estil amb altres més actuals. Quatre cantants ‘a cappella’, un altre de ‘beat box’, així com un baix elèctric oferiran un concert replet d’espiritualitat.
Tocant l'espiritualitat
Una música espiritual que trenca amb la rigidesa de l’estil més europeu, així és el gospel segons un dels integrants de White Heaven Gospel, un grup que avui interpretarà aquest gènere en el cicle Músiques del Món, que se celebra aquest estiu a Escaldes-Engordany. “La concepció europea de la música és hiperquadrada, va molt al punt, va molt al lloc. En canvi, en les músiques d’arrel afroamericanes és deixar-te anar” precisa Juli Barrero, un dels integrants d’aquest grup.
El gospel és un gènere musical que va néixer a les esglésies afroamericanes al segle XVIII, però que es va fer popular als anys trenta del segle passat. Així doncs, és una música espiritual. Per això, per a Barrero, més enllà de la tècnica, el gospel també comporta una “actitud” a l’hora d’actuar sobre l’escenari. “Necessites respirar la música i aportar allò que la música et demana”, indica Barrero, una persona que es nota que sent i viu els ritmes a flor de pell.
Més enllà de gospel
White Heaven Gospel, que va néixer l’any 2000, interpreta tant versions com cançons pròpies. En el concert d’avui no faltaran clàssics del gospel com Oh happy day, però també abordaran altres estils musicals com el jazz vocal a través de temes dels Manhatan Transfer. A més, representaran peces de soul com Ain’t no sunshine de Bill Withers o de la música catalana com Paraules d’amor de Joan Manuel Serrat. Així doncs, sobre l’escenari s’interpretaran una barreja d’estils d’abans i ara.
Una heterogeneïtat que també es tradueix en la composició del grup format per quatre cantants a cappella: Laia Boixadós (soprano), Anna Serra (mezzo), Iris Abancó (contralt) i el Juli Barrero (tenor). El grup també inclou Enric Mieza com a cantant de beat box, un gènere a través del qual es fa percussió amb la veu, així com un baix elèctric dóna ritme de les mans de l’Albert Barrera. Precisament, aquest darrer instrument els ha arribat als escenaris per casualitat i, de fet, només han fet un concert amb ell, el d’avui serà el segon. Fins ara, White Heaven Gospel tenia un baixista orgànic, l’Enric Alabern, que no podia acudir al concert, per la qual cosa l’any substituït per un d’elèctric. Això ha comportat reptes a un grup acostumat a “les freqüències humanes”, exposa Barrero. “Quan és un grup vocal tots ens afinem al mateix temps, però quan tens un instrument que et va marcant, et presenta uns reptes que no tens amb la veu humana”, relata el músic. En aquest sentit, argumenta que “cantar amb un baixista persona és molt més orgànic i dinàmic, mentre que els baixos elèctrics tenen unes altres dinàmiques i freqüències”. Un nou repte que, valora, els està “funcionant”.
Ajuntaments i festes privades
Normalment, el grup actua per a ajuntaments, però també ho fan per a festes privades. No obstant això, Barrero assegura que prefereix les actuacions als municipis. “El públic és més agraït”, remarca el cantant. Barrero diu que ells són “molt clars i molt sincers” amb la música que fan, per això els assistents ja saben el que es trobaran quan van als seus concerts. “El nostre públic no és de vint anys, és d’una mitjana d’edat una mica més elevada, però generalment els que ens han escoltat els agrada molt”, conclou Barrero.