Guillem Solé
“Si el disc no fos gratuït tindríem la meitat de gent als concerts”
El grup de rock català, que va visitar aquest estiu Andorra durant la festa major de Canillo, va oferir diumengeun concert amb molt de regust a Natura salvatge i Lluna plena, els dos discos que els han donat més alegries. En acabar, com de costum, vansignardiscos i faran petar la xerrada amb els qui s’hi vulguin apropar.
Després de la gira d’estiu acaben fets caldo?
Sí, bastant. Però com que tenim algun dia entremig per descansar anem fent. Vam començar la gira al festival Clownia i no sabem quan la pararem, perquè ja estem tancant concerts per a l’octubre. Per sort hi ha molta feina.
Acaben de treure disc. Com els està funcionant?
És el que ha tingut més ressò. Les nostres cançons mai havien tingut tantes reproduccions a Youtube i Spotify, que són indicatius molt clars i que no es poden trucar. Per exemple, Barcelona s’il·lumina ja té més de 300.000 reproduccions a Youtube en quatre mesos. Realment estem superant fins i tot les nostres pròpies expectatives: en quatre mesos tenim més reproduccions que amb dos anys del disc anterior.
Des que va fundar-se han apostat per la música gratuïta i pengen els discs al web. Pensen, ara amb el temps, que han deixat de guanyar molts calés?
No, al contrari. Creiem que fem la música per a la gent i n’ha de poder gaudir, la cultura ha d’estar a l’abast de la gent. Després, quan fem concerts, a la gent que li agrada el que fem ens segueix comprant el disc i moltíssimes samarretes. Segurament si els discos no es poguessin escoltar de manera gratuïta no tindríem ni la meitat de la gent que tenim als concerts.
Van fer-ho quan no hi havia ni Spotify ni Youtube.
Sí. I ara els grups que no ho volien fer veuen que la gent els escolta igualment en aquestes plataformes. Per tant, és una ximpleria no posar-ho gratuïtament al teu web. Hem de pensar que la gent vol sentir aquella música en directe. Ara els músics ens guanyem la vida com els de tota la vida: tocant en viu.
Companys del sector els han recriminat que hagin encetat el camí de regalar la música massa aviat?
Els diria que els temps són els que són. Fins i tot ja no hi ha botigues de discos, per tant, no hi ha arguments.
A les seves lletres hi sovinteja la reivindicació. La situació política espanyola tant encallada es mereix que li dediquin un disc sencer?
Sí. Sempre ens hem queixat de moltes coses i el temps cada cop per desgràcia ens dóna més la raó. I com que tenim la sort d’estar als escenaris creiem que hem de reivindicar el que ens agradaria canviar, per veure si tenim unes generacions més conscienciades i una societat millor que la que ens hem trobat.
Però tot i estar conscienciades i anar a votar... aviat farà un any i encara no hi ha govern format a Espanya!
Sí. I fins i tot, si visquéssim al País Basc, no podríem votar un candidat. Sembla que no hi ha separació de poders, tenim una transició que transita cap al franquisme: cada vegada més estem anant cap a una dictadura vestida amb pell de corder.
Als discos combinen català i castellà. Els ha fet sumar o restar adeptes en un moment d’auge independentista?
No ho fem pensant si suma o resta, sinó que estem còmodes. La meva iaia era de Jaén i el iaio de Logronyo i per l’altra banda tenia uns avis catalans d’aquests del porró i la sardana. Em sento còmode escrivint poesia amb les dues llengües que de petit vaig tenir a la taula. Puc ser independentista i tenir amor cap als pobles d’Espanya i la gent que és sang de la meva sang. Si a Catalunya algun dia volem ser alguna cosa ho haurem de ser amb dues llengües com a mínim, o tres o quatre.
L’etapa en què dedicaven cançons al Barça en diversos mitjans els va ajudar a créixer?
Va ser un moment que no ens coneixia ningú i arran d’allò vam tenir molta projecció mediàtica. Però vam pensar que no podíem estar fent-ho sempre i vam decidir deixar-ho. A més, no tenia cap càrrega política, era com un menjar ràpid.
Recorda alguna situació divertida o ‘friki’ viscuda en concerts?
Ens hem trobat de tot. Fa quinze dies havíem de tocar a Esterri d’Àneu i quan ja ho teníem tot tancat els de l’hotel no ens van voler allotjar perquè l’any abans vam muntar una festa a tota la planta quan vam arribar del concert! Van preferir perdre una reserva de dotze persones perquè no ens volien tornar a veure. Ara ens portarem més bé.
El nom de Buhos els ve perquè són aus nocturnes?
Va sorgir per casualitat. No teníem nom fa molts anys i ens van proposar fer un concert per La Marató de TV3. I la noia que havia de fer el cartell ens va demanar el nom i un tio que estava allà va dir ¡Se llaman Buhos, que siempre ensayan de noche y hasta las cinco de la mañana no paran!. I així ens vam quedar.