Reportage
L'estiu de l'irlandès
És proverbial l’afició que el novel·lista irlandès Colm Tóibín (autor d’obres com ‘Brooklyn’, adaptada al cine) sent pels Pirineus, amb casa al poble pallarès de Farrera. Així que no era estrany que tard o d’hora Andorra acabés traient el nas entre les seves línies.
L'estiu de l'irlandès
Estiu del 38 serà un dels protagonistes de l’estand que el Govern, l’Associació d’Editors d’Andorra i la del Llibre del Pirineu presenten a la Setmana del llibre en català, que se celebra a Barcelona fins al dia 11 vinent. El relat, una peça curta, ha estat publicada per l’alturgellenca Edicions Salòria, en un volum que incorpora una extensa entrevistaamb l’irlandès a banda de textos que ajuden a contextualitzar la narració, ambientada al Pirineu en plena guerra civil espanyola i amb algunes referències de passada a Andorra i la Seu.Estiu del 38 és un conte amb història, explica l’editor, Marcel·lí Pasqual. Inicialment es va publicar a The New Yorker, on el va trobar un professor lleidatà, Eduard López, que li va proposar a una jove estudiantde traducció , Joana Pena, qui va enllestir la feina mantenint-se en contacte amb l’autor irlandès, qui va posar “totes les facilitats”, assegura Pasqual, per als treballs de traducció i edició. “Ella el va traduir i me’l va proposar sense que ho pogués rebutjar: Tóibín és un autor de primera línia i el relat arriba amb l’aval de The New Yorker, que no publica precisament qualsevol cosa”, hi afegeix l’editor. A banda del contingut mateix del relat, amb l’estil característic de l’irlandès, “la forma com juga amb els silencis, com parla dels sentiments, com és capaç de dir moltes més coses de les que sembla en una primera lectura i en una història on aparentment no passen gaires coses”. Per tot plegat, va considerar, era aposta segura.
La breu història és la de la passatgera relació que va lligar una jove d’un poblet pirinenc amb un soldat de les tropes nacionals, unes trobades fugisseres que amb el temps es converteixen en un gran secret amagat. Una anècdota per reflexionar sobre el dolor i la mentida i que serveix per recordar com es va viure al Pirineu aquell moment històric. Tóibín, que realitza des de fa anys freqüents estades a la seva casa pallaresa, va presentar el llibre en diverses poblacions pirinenques aquest estiu. La Seu o fins i tot Andorra, admet l’editor, hauran de quedar per més endavant. Pel que fa a la presentació a la Setmana, organitzada des de l’estand andorrà, serà el també novel·lista i periodista Martí Gironell l’encarregat de la presentació, acompanyat de la traductora. Un acte programat per divendres vinent. Tóibín va arribar a la dècada dels setanta a Barcelona “i es va enamorar del país i de la llengua”, recorda l’escriptor Albert Villaró, un dels nexes entre l’autor irlandès i el Principati qui recorda que es tracta “d’un dels més respectats autors irlandesos d’avui, que és dir molt, perquè Irlanda és un país que té en altíssima consideració els artistes, no com a d’altres llocs, dit sigui de pas”.
NO ÉS EL PRIMER COP
No és a Estiu del 38 el primer cop que l’irlandès situa una de les seves
històries en territori pirinenc. Ja ho va fer a Un llarg hivern, novel·la en aquest cas, publicada en català per La Campana i on l’acció també se situa en un poblet situat a cavall entre l’Alt Urgell i el Pallars. “A banda de ser un narrador extraordinari, és capaç de penetrar en l’ànima dels llocs on viu”, el glossa Villaró, qui diu que “jo mateix podria estar-me anys a Irlanda i seguirien faltant-me els codis per entendre el lloc i moltmés per incorporar el territori a la narració tal com ell ho fa”. Tóibín (Enniscorthy, 1955) va viure a Barcelona durant la transició, just en acabar els seus estudis a Dublín. En tornar al seu país, va treballar com a periodista i la primera novel·la, The South, està inspirada en l’estada barcelonina.