Reportatge
Alsina, des del balcó
Potser no era el que tenia al cap, però Josep Alsina, un dels fotògrafs més prolífics del país, va aconseguir relatar, instantània rere instantània, l’evolució de la principal artèria escaldenca, l’avinguda Carlemany. Simplement observant-la des del seu balcó.
Alsina, des del balcó
Per centenars es compten les fotografies fetes per Alsina des del seu observatori domèstic, explica Isidre Escorihuela, responsable dels fons fotogràfics de l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA). Centenars d’imatges que va captar entre final de la dècada dels anys trenta i principi de la següent, quan, desmobilitzat de l’exèrcit francès, es va instal·lar a Escaldes, on va viure fins a la seva mort, l’agost del 2004. Entre aquella primera meitat del segle XX i els noranta, va registrar el creixement de Carlemany, apuntant amb el seu objectiu en direcció cap a una Andorra la Vella que encara semblava quedar lluny, o cap al nord.
Una selecció d’aquestes imatges protagonitzen la més recent activitat de difusió del fons realitzada des de l’Arxiu Nacional, que ha anat exhibint les imatges a la seva pàgina de Facebook al llarg de les últimes setmanes, per finalment produir un muntatge audiovisual. És només un tast de la més que probable (encara que pendent de confirmar amb tots els ets i uts) exposició física que l’ANA prepara per a la tardor. Previsiblement, coincidint amb la declaració del fons com a bé d’interès cultural (BIC), és a dir, la màxima protecció jurídica atorgada pel Govern. De moment, es va incoar l’expedient de declaració de BIC i es troba en període d’al·legacions, que acabarà a mitjan aquest mes. Després, pels volts de l’octubre, rebrà la declaració definitiva.
Primera mostra, El 2005
Alsina ja va ser protagonista d’una extensa exposició de la seva obra l’any 2005, recollida també en forma de catàleg. Ara la idea dels responsables de l’Arxiu és que torni a ser objecte d’una exposició física –reprenent una activitat de difusió dels fons que en els últims temps s’havia circumscrit exclusivament a l’àmbit digital–. Qüestió de pressupost, per descomptat. “La difusió en xarxa està bé, sens dubte, però sens dubte que mostrar l’obra d’un fotògraf físicament, en una sala, li dóna molt més empaque”, recorda Escorihuela, que aposta perquè el treball d’Alsina pugui lluir com es mereix.
L’Arxiu Nacional va rebre el fons fotogràfic encara en vida de l’autor. Una col·lecció que reconstrueix la vida i el creixement del país al llarg de pràcticament tot el segle XX a través de 40.000 imatges aproximadament, a banda de 32.000 filmacions, la major part en vuit i setze mil·límetres. El fons ja va quedar catalogat el 2005, abans d’aquella exposició i catàleg, i a hores d’ara, apunta Escorihuela, estan treballant en la descripció de cada imatge. Una feinada, indica el responsable de l’àrea de fotografia de l’ANA, perquè Alsina mateix no tenia el seu treball classificat ni documentat. “I aquí tenim la feina gran, a trobar dates, llocs i persones que apareixen a les fotografies, però res que ens resulti excepcional”, matisa Escorihuela.
Sobre el llegat del fotògraf establert a Escaldes i desaparegut als 92 anys va explicar Susanna Vela, directora de l’Arxiu (que és des d’on es va instar la declaració de BIC), que té el valor de retratar tota la transformació del país al llarg de cinc dècades, com testimonia precisament aquesta selecció de les imatges que narren els canvis a l’avinguda escaldenca. A banda, aquell home sempre enamorat de la fotografia i les muntanyes va recollir la vida social amb una mirada “molt senzilla”, molt propera a la vida quotidiana i a les persones que la van protagonitzar.