Projectes
El comú esdevé un llenç gegantí
Samantha Bosque decora amb un trompe-l’oeil la façana de darrere del comú de la capital
El comú esdevé un llenç gegantí
La decoració de façanes amb motius trompe-l’oeil que està fent furor arreu arriba a Andorra: el debut té de protagonistes l’artista Samantha Bosque (exrepresentant del país a la Biennal de Venècia) i la façana de darrere del comú d’Andorra la Vella, aquella fins ara insulsa paret que es contempla des de la plaça del Poble. Dilluns passat es van començar a muntar les bastides i immediatament després Bosque ja s’hi va enfilar, per començar a executar la quadrícula i els diagrames que li serviran de guia per a la pintura. La intenció és que un cop acabada l’obra –preveu que a final d’octubre– el vianant contempli la mateixa vista de la plaça Príncep Benlloch que se li obriria de no estar l’edifici comunal pel mig.
Emmarcada en les iniciatives del comú per embellir i dinamitzar la parròquia, no es tracta d’una pintura efímera, sinó d’un projecte que romandrà durant un llarg període: Bosque li dóna uns deu anys de vida abans que els materials no comencin a degradar-se. A l’hora de triar els materials, ha buscat un tipus de pintura acrílica especial per a exteriors, explica, que garanteixi aquesta durabilitat en bones condicions. També ha tingut en compte les condicions adverses que haurà d’afrontar a l’hora de fer els dissenys: els grocs, els vermells, són colors que amenacen de deteriorar-se més ràpidament, així que ha optat per una paleta més duradora.
Mètode de treball
Treballar amb acrílic no és res de nou en la tècnica artística que acostuma a emprar. Sí que ho són les dimensions. Uns 350 metres quadrats. “Però intento no plantejar-m’ho així”, perquè si no l’enormitat l’espantaria, confessa. En realitat, el mètode de treball redueix considerablement aquesta visió d’obra gegant: la creadora treballarà sobre una quadrícula que delimita espais d’un metre quadrat. “Això ja et dóna molta proximitat a l’hora de treballar, et fa sentir molt més còmoda i et treu del cap la idea que t’enfrontes a tanta extensió per pintar”. Tot plegat és un repte, admet Bosque. I s’hi sotmet entusiasmada: “Sempre és bo fer coses que encara que siguin complicades et motivin.”
El trompe-l’oeil intentarà enganyar l’espectador i fer-li veure el panorama que contemplaria des de la passarel·la que ve de la plaça del Poble si no hi hagués la casa comuna. Una imatge com més realista millor. “Vam pensar si era millor una perspectiva històrica, una vista de com era abans la plaça, però al final ens vam decantar per la imatge contemporània i per buscar el màxim de realisme”, explica l’autora del gran llenç.
I això de treballar enfilada a una bastida? Problemes de vertigen? De cap manera, afirma, “al contrari, en tot moment treballo molt confortablement i amb molta sensació de seguretat, és com estar al balcó on et repenges”.
Els vianants tindran l’oportunitat de seguir el desenvolupament de l’obra, perquè Bosque no treballarà coberta per una lona. Ella mateixa ho va demanar així: tot i que la feina és minuciosa i feta a partir dels espais petits de la quadrícula, de tant en tant necessita allunyar-se per comprovar la visió de conjunt.
L’artista treballarà intensament aquestes setmanes fins a final d’octubre perquè després altres projectes l’esperen: a partir de mitjan aquell mes participarà, amb la galeria Javier Román, de Màlaga, a les propostes de l’Octubre Picassiano que se celebra a la ciutat andalusa. Per al mes següent ultima un projecte amb la Fundació Arrels d’ajut a persones sense sostre per exposar al convent de Sant Agustí, a Barcelona.