Reportatge
Dansar cap per avall
“On tens els peus? Al terra o al cel?”. La dansa vertical planteja dubtes quasi filosòfics, reconeix Pere Vilarrubla, que s’inicia en la disciplina per prendre part en l’espectacle que es desenvoluparà el dia 23 a la façana del Centre de Congressos lauredià.
Dansar cap per avall
Vilarrubla es dedica a l’activitat arriscada per pur amor a l’art, perquè ell, de formació, és traductor. Forma part del grup d’aventurers que aquests dies es formen sota la direcció de Sheila Ferrer, professional de la dansa que un dia, explica, va decidir investigar les possibilitats de jugar amb un espai escènic que deixa de ser horitzontal i es verticalitza. “És com si el públic et veiés des de dalt”, proposa.
“Complicat ho és”, reconeix Olga da Cunha, una altra de les quatre participants en el taller en què preparen l’espectacle de divendres vinent, que formarà part del programa del mercat medieval que es viurà a Sant Julià. Que ella s’hi emboliqués suposa un pas més en la seva formació com a ballarina, que va iniciar a l’escola Líquid Dansa, on ara forma part de la companyia, el grup de competició d’estils urbans i està a punt d’integrar-se com a professora. “He tingut un any aeri”, ironitza, perquè això d’estar-se a les altures, lluitar amb la gravetat i convertir el cel en terra ja ho va provar amb l’aeroioga.
Fa un any, Da Cunha va ensopegar a Internet amb uns vídeos d’aerodansa, de la companyia Del Revés, justament de la que forma part Ferrer, i li va picar el cuquet. Que ara l’Escena Nacional d’Andorra (ENA) hagi ofert el curset s’ho ha pres com un regal i ha aprofitat l’oportunitat. A ella, diu, li agraden els estils contemporanis, les danses “més orgàniques” i aquesta, a banda, “representa un repte a assolir”.
Vilarrubla també està vinculat a les activitats de Líquid Dansa i aquesta proposta li va semblar “dura per al cos però molt interessant”. Tot i que ja practica una altra disciplina de caire similar: el circ aeri. “És dur, has de controlar el teu cos, la rigidesa que necessites per ballar però estant allà dalt, fent molta força amb l’abdomen i lluitant contra la gravetat constantment”. La veritat, acaba confessant, “és que estem patint”. Però amb entusiasme.
De moment, aprenen els moviments bàsics, però en una progressió ràpida perquè l’espectacle ja està a la cantonada. Així que a les classes amb la monitora han sumat l’entrenament per compte propi al Centre de Tecnificació d’Ordino. “Hem hagut de passar ràpidament de zero a muntar un espectacle amb una coreografia completa en tres setmanes”, apunta. Unes trenta hores en total.
Entre els participants hi ha qui té coneixements previs de dansa, qui ha fet teatre i qui ha practicat l’escalada, explica Ferrer, que va començar l’entrenament donant-los a conèixer els arnesos i elements de seguretat, la base de tota la preparació. “Després han d’aprendre a treballar amb el cos contra la força de la gravetat, a conèixer les sensacions musculars”. Cosa que han fet amb una “implicació increïble”, els reconeix.
Amb els rudiments de la tècnica més o menys assolits, toca muntar la coreografia. Que serà senzilla, “perquè és una disciplina que no controlen, un repte molt gran”. Però segurament espectacular: una dansa en alçada que començarà a l’altura del primer pis del bastiment i pujarà quasi fins a dalt de tot.
PERÒ ABANS TORNA 'ALÍCIA MERAVELLOSA', ARA AL CLAROR
Al voltant de 400 espectadors van seguir Alícia Meravellosa en l’estrena al teatre massanenc de les Fontetes. Ara, en el marc de la integració de Sant Julià de Lòria en el projecte de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA), arriba al Claror. En dues funcions, a les dotze del migdia i les cinc de la tarda, que l’elenc acabava d’ultimar en els últims assaigs intensius d’ahir. Fonamentalment, retocs per adaptar el muntatge a les dimensions de l’escenari, més ample.
Un grapat de joves actors del país, amb Núria M. Montes, Boris Cartes, Anna del Rio i Mònica Vega, protagonitzen aquesta versió que es mou entre el teatre, la dansa i la fantasia. Està dirigida per Irina Robles.
Amb la reestrena, la preparació de l’espectacle de dansa vertical i el començament dels assaigs de Fred (text amb què Agustí Franch va guanyar el premi de teatre de l’última Nit Literària), Vega, que és codirectora de l’ENA, assegura que estan “a tope”. Alfons Casal i Joan Hernández completen l’equip directiu de l’Escena.
La direcció, amb el suport de l’equip de producció de l’àrea de Cultura laurediana, treballa en un dels reptes pendents de l’ENA: aconseguir que els muntatges siguin vistos fora del país. “Estan bellugant-se molt i crec que aconseguirem que Alícia Meravellosa es mogui per Catalunya”, confia Vega, qui veu molt probable que es presenti a la fira de teatre familiar d’Igualada. “Però per aconseguir-ho necessitàvem aquest suport”, indica, en referència a l’equip lauredià.
I en clau interna, recorda, és el moment idoni per presentar projectes a l’ENA.