Melé amb tango

Hasan, nascut el 1971 a la ciutat de San Miguel de Tucumán, va començar pel futbol, com a bon argentí. “Però és que als 16 anys ja tenia el doble de pes que Messi ara”, així que es va passar al rugbi. En paral·lel començaria amb la música. “Cantava ja de petit, però la vida em va portar per un altre camí; crec que he estat com la dona barbuda als circs, un personatge particular”, reflexiona. Ha portat sempre una mena de doble vida, cantant a les habitacions d’hotel o a les recepcions a les ambaixades en els desplaçaments de la selecció argentina. “Em deien: ‘Omar, cantá!’ i sempre era així.” També era l’encarregat de respondre al ritual de la haka maori quan els tocava enfrontar-se als de Nova Zelanda.

Compaginar-ho va ser difícil. “M’exigia ser molt organitzat amb els horaris.” Especialment quan, el 2000, va rebre una oferta de l’Stade Toulousain. Just quan s’havia plantejat deixar l’esport i dedicar-se plenament a la música. Però l’equip francès li oferia una “bona oportunitat”, però sense deixar de banda la idea inicial, perquè va ingressar al conservatori de Tolosa. “Vaig haver de compaginar les classes i els entrenaments, sempre amb l’escúter d’una banda a l’altra”. En tres anys de preparació musical va aprendre un repertori operístic, a treballar la veu, a interpretar, i va completar una formació que integrava solfeig, alemany i italià.

Finalment va arribar el moment del debut. El de debò, com a solista, va ser el 2006, encara que des del 2001, explica, ja havia pres part en algunes òperes barroques, en papers petits. També havia pres part en produccions del Théâtre du Capitole tolosà. I el 2008 va posar fi a la carrera esportiva. “Podia haver seguit com a tècnic, de fet enguany començo a entrenar joves perquè no em vull desvincular totalment del rugbi”, apunta. Mentre, reconeix, s’esforça per tirar endavant una car­rera musical en què “per fer òpera ja ho tinc difícil perquè estic una mica passat d’edat per als concursos de cant” i els agents artístics prefereixen veus més joves. Així que “necessito un agent atípic, perquè jo també sóc un cantant atípic”.

De moment, amb l’actuació a Andorra surt per primer cop del país on resideix. Per descomptat que, vivint tan a prop durant els últims anys, el Principat és lloc de visita habitual. I coneix la carrera similar de Vincent Moscato, un altre ex del rugbi professional que ha acabat recalant al cine i al teatre i molt vinculat a Andorra. “Però estem en dos registres diferents, encara que als meus espectacles també incloc una mica d’humor perquè crec en la comunicació amb la gent.”

Dimecres, l’espectacle oferirà un recorregut pel tango, però també inclourà melodies molt conegudes pel públic, com ara Bésame mucho, o clàssics com Granada. “El que vull és que el públic trobi temes amb els quals se senti identificat.”

Origen sirià

A les arrels de Hasan hi ha un avi sirià. Fins i tot, pensa, família al país ara assolat per la guerra però a la qual mai no ha tingut oportunitat de conèixer. “Fa deu anys deia que voldria anar-los a conèixer” i ara s’ha fet tard. “Òbviament que el que està passant, el que està vivint el poble sirià, m’entristeix molt i m’emprenya veure que els poderosos no fan res per arreglar-ho.”

La cultura i l’esport, recorda, “són els elements més potents per unir-nos perquè són dos àmbits on no preocupen gens ni el color de la pell ni la religió, sinó estar tots impulsats per un mateix objectiu”.