Luis Piedrahita, per començar a riure

El col·lectiu organitzador, però, encara lliurarà abans un altre dels seus projectes: demà comença la competició del tercer Concurs de monòlegs en català, que organitzen en col·laboració amb el departament de Política Lingüística. Enguany, amb la participació de setze monologuistes, triats entre la trentena de candidatures presentada en els terminis marcats (algunes van arribar ja fora del temps de la convocatòria). Com habitualment, repeteixen auditori: la sala d’actes del comú escaldenc, a partir de les 21.30 hores i amb entrada gratuïta. Arrenquen amb la competència forta del concert de Raphael a la capital, un petit handicap, admet Ivan Almendros, un dels Quelcom, “tot i que és competència i no ho és, si tenim en compte el preu de les entrades al concert”.

Almendros es dóna per satisfet per haver assolit la tercera edició del certamen, que considera força consolidat com una de les cites de la tardor. Enguany, explica, el criteri d’avaluació dels membres del jurat serà més precís perquè “la graella d’avaluació serà més estricta, per evitar qualsevol possible injustícia”.

Per l’escenari escaldenc desfilaran humoristes del circuits amateurs catalans com Xevi Font, qui ja va guanyar una de les edicions del concurs andorrà; o novament Pau Duran (justament en la jornada d’obertura, demà), també un vell conegut de la competició i qui va ser treballador d’Andorra Televisió durant un temps. De les comarques veïnes, hi haurà participació de l’alturgellenc Edgar Fernández, que també repeteix de l’any passat. I segueix pendent l’assignatura de la representació andorrana. “Però és normal, perquè la gent de Catalunya té opcions de tenir una formació en el gènere que aquí no tenen”, argumenta Almendros. A banda, tot i que a Andorra és cert que hi ha bastant planter d’actors aficionats, i que va en augment en els últims temps, “aquest és un gènere molt més complicat, perquè al teatre estàs acompanyat a l’escenari, però aquí et trobes totalment sol davant el micro durant quinze minuts, i això fa por”.

La competició continuarà els propers divendres d’octubre i al novembre se celebrarà la final, entre els quatre guanyadors de cada semifinal.

Tornant a Piedrahita, iniciarà un nou cicle de Dijous d’humor que des del col·lectiu encara no tenen perfilat si tindrà “una o quatre” cites. Tot dependrà de la resposta del públic i les possibilitats de contractació dels artistes. També, va reconèixer Almendros, del que acabi passant amb l’externalització de la gestió del Centre de Congressos. “Espero que encara no ens ho posin més difícil del que ja és”, va dir, en relació amb els costos de producció, incloent-hi el lloguer de l’auditori. “Si sumem el catxet de l’artista i l’escenari, els costos pugen de deu mil euros cap amunt, i per recuperar la inversió necessitem un auditori amb un aforament gran”, és a dir que “si portem un Dani Rovira no el podem oferir a Sant Julià”.