Reportatge
Un curt, 30 festivals, i sumant
A Àlvaro Rodríguez Areny se’l percep més aviat nerviós: en sols una setmana, dimarts vinent, estrenarà ‘Wolves’ a Sitges, en secció oficial, competitiva. Però a banda, al curt, protagonitzat per Isak Férriz, no se li acaben les seleccions i certàmens d’arreu.
Un curt, 30 festivals, i sumant
Només durant la setmana passada el curtmetratge va afegir una desena de festivals on ha estat seleccionat i ja supera la trentena. “Estem molt contents, si seguim a aquest ritme no sé on anirem a parar, crec que acabarem passant de les cinquanta seleccions”, diu el jove realitzador, incrèdul encara amb el lloc on l’està portant l’aventura cinematogràfica que va iniciar al maig del 2015, amb el rodatge d’una peça curta en paratges andorrans on explica la història d’un aviador caigut en combat, durant la Segona Guerra Mundial, que ha de fugir dels enemics alemanys que l’empaiten, els llops que donen títol a la cinta.
Dels festivals on el curtmetratge s’ha projectat o es projectarà –Sitges a banda–, Rodríguez Areny es mostra particularment content amb el Fantafestival, que se celebra a Itàlia i que és la mostra de referència a Europa en el gènere fantàstic, a banda de ser-ne el degà. La resta, apunta el director, són trobades de menys envergadura però que garanteixen una difusió arreu del món. Per exemple, Wolves es veurà al Nightmares Film Festival, a Ohio. “Estem contents perquè és un festival nou i petit, però amb molta energia, així que segur que acabarà sent una cita molt potent”, considera el jove cineasta. També als Estats Units va passar per l’Atlanta Horror Film Fest. I passarà per Buenos Aires i per Mèxic, en aquest cas, al certamen Tenebra –a la ciutat de Jalisco–, que també s’estrena enguany i que ha rebut el suport de Guillermo del Toro. Aquí Rodríguez Areny es mostra encantat amb la sala on es projectarà: Larva Cine Variedades, un edifici art déco reconvertit en laboratori artístic.
“Tot plegat em fa somiar, és cert, perquè com més viatgi més gent el podrà veure, i ara ja he arribat a un punt que col·lecciono països”, bromeja el realitzador: té un mapamundi amb agulles punxades a allà on ha aconseguit col·locar la seva producció. Amb colors destacats per als llocs on, a banda, ha conreat algun premi: a Atlanta, a l’Índia (millor fotografia) i l’Ull Nu, a Andorra la Vella.
La cirereta, per descomptat, és el festival de cinema fantàstic de Sitges, que arrenca divendres. De Wolves hi haurà dues projeccions: la de dimarts, 11, serà la presentació oficial a la sala Melià, amb aforament per a 1.500 espectadors. Al dia següent al migdia es passarà al cinema Retiro, amb 600 localitats disponibles. Entusiasmat, sí, però “fa angoixa”, acaba confessant.
Com un mitòman
Nervis a banda –tot i que adverteix que no té esperances de premi, que ja es considera premiat per ser-hi–, Areny planteja l’estada a Sitges com un fan més, “aniré més com a mitòman que com a realitzador”, amb l’oportunitat de veure de prop gent de la talla de Christopher Walken, Max Von Sydow, qui rebrà un premi honorífic, o Michael Biehn (Terminator). En aquest últim cas, recorda, “quan es va estrenar la pel·lícula jo encara era petit i no la vaig veure al cine”, així que gaudir-ne en pantalla gran i en una ocasió com aquesta ja li reporta un regust a premi.
Mentre gaudeix del dolç moment, però, Rodríguez Areny ja s’ha posat les piles per al segon projecte. Sense massa previsió de dates perquè, malauradament, la qüestió del finançament sempre és complicada, per no dir dolorosa. “El problema és que serà car de rodar, perquè volem qualitat, hi ha molts personatges i necessitem neu tant sí com no, així que no el podrem rodar aquest hivern, potser el següent”, adverteix.
El projecte es va perfilant en forma de guió. Un procés d’escriptura per al qual s’ha aliat amb un altre jove entusiasta del gènere de terror i fantàstic, l’escriptor David Arrabal, amb qui va entrar en contacte de manera inopinada, a través de les xarxes. Aquest cop sí que serà una peça de gènere, amb terror pur. Temàticament girarà al voltant dels temes dels passadors durant la Segona Guerra Mundial i la part més fosca de la llegenda.