Reportatge
'Fred' interior
“Quan estàs sol, quan tens por, sents fred”, per això, explica Agustí Franch, va batejar així ‘Fred’, l’obra que aquesta nit s’estrena a les Fontetes, amb producció de l’Escena Nacional.
'Fred' interior
Franch va aconseguir el premi de teatre –50è aniversari Crèdit Andorrà– que s’atorga en el marc de la Nit Literària. Un guardó que a banda de la dotació econòmica incorpora un premi d’alt valor per a un autor dramàtic: que el text no quedi relegat a un calaix sinó que pugi a l’escenari. Fred, una història al voltant de les misèries i heroïcitats en temps de guerra, s’estrena aquesta nit al teatre massanenc i repetirà funció dissabte al mateix recinte. El 20 es traslladarà al Claror i més endavant, confien els implicats, és d’esperar que viatgi frontera enfora.
De moment, però, és fer volar coloms, i la fita immediata és la d’aquesta nit. Amb tres actors: Joel Pla, Irina Robles i l’italià Ettore Colombo, per interpretar els sis papers de l’obra. A l’escenari hi ha un matrimoni –l’Antoni i la Sara, interpretats per Pla i Robles– i hi ha una família de refugiats polonesos que fugen dels nazis. Colombo personifica Daniel, el cap de família dels evadits (dona i fill hi són, però no es veuen) i interpreta Hans, l’oficial de la Gestapo, i Serafí, un padrí andorrà. Pla és l’Antoni, qui s’ha d’enfrontar a la seva embarassadíssima dona, per donar aixopluc els refugiats. I és també en Joan, el cunyat.
Per què només tres actors? Per raons pressupostàries (s’ha aixecat amb uns 20.000 euros), per tenir un muntatge de cost i logística reduïts i facilitar l’exportació. També per oferir al públic un joc entre la realitat i un punt d’irrealitat, i per deixar que l’espectador jutgi la perícia interpretativa dels actors. “És un drama realista, però volíem donar-hi una pinzellada amb un llenguatge teatral més dinàmic”, explica el director del muntatge, Joan Hernández.
Fred és “una obra molt petitona”, exposa l’autor del text, “una obra potser no gaire original, però molt de país” i que recupera una part de la història recent, això ho planteja Pla, “de la que a penes havia tingut coneixement fins fa ben poc temps”.