Iniciatives
Negociacions en marxa per poder reobrir els antics cinemes Modern
Els responsables de les sales d’Illa Carlemany s’interessen per les instal·lacions tancades des d’abril del 2011
Negociacions en marxa per poder reobrir els antics cinemes Modern
El 3 d’abril del 2011 els cinemes Modern tancaven les portes. El negoci resultava inviable, va justificar l’empresari Enric Cassany quan va comunicar l’amarga decisió. Potser ara s’obre una escletxa perquè les històriques sales puguin tornar a entrar en funcionament: els responsables dels cinemes d’Illa Carlemany es van interessar per les instal·lacions i van encetar converses amb l’entitat bancària que actualment té l’edifici on s’allotgen els cines. Negociacions incipients per a una operació molt delicada i per a la qual no hi hauria cap data. Ni final feliç assegurat.
Segons ha pogut saber el Diari, bona part de la complicació radica en el fet que Illa Carlemany voldria llogar els locals. No obstant això, l’entitat bancària que els va embargar per impagaments considera més interessant la venda. En aquests moments, amb una certa reactivació del mercat immobiliari, sembla una opció interessant –si més no, molt més interessant que en els últims anys– la de reconvertir el bastiment en un edifici d’habitatges. Una opció que, de continuar la tendència del mercat, sembla més rendible.
A banda, un altre punt de dificultat afegit a la possible reobertura és que les sales requeririen una inversió en la renovació i posada a punt de les instal·lacions, tancades des de fa un lustre.
69 anys de negoci familiar
L’antic propietari dels cinemes Modern va dir adéu al negoci que la família va emprendre 69 anys enrere, quasi set dècades vivint “el millor i el pitjor del cinema, amb alguna etapa de molta competència, i l’arribada del vídeo”, recordava el dia en què va anunciar el tancament de les sales. Però mai, va dir llavors, s’havien enfrontat a tal davallada d’espectadors, una situació que, va recordar, no afectava només el Principat. A banda, va explicar, va haver d’assumir el cost elevat de digitalització: uns 100.000 euros per cada sala, mentre que el 70% de la recaptació per cada títol corresponia al distribuïdor. Una situació que finalment va considerar inviable i que el va dur a anunciar el tancament. En primer lloc, a les disset persones de la plantilla.
Les multisales seguien així el camí de l’altre cinema que regentava Cassany, el Principat, que havia ja abaixat el teló el 2009. En aquest cas, el cinema no havia rebut el mateix procés de modernització que els Modern, que es van reconvertir en multisales a la dècada del 1980 i que posteriorment van ser objecte d’una important remodelació, el 2005. “Amb aquesta reforma vam creure que incrementaríem l’afluència de públic, però era més creure amb el cor” que veure la realitat, va confessar l’empresari.
Un adéu en gran
Els Modern van dir adéu en gran, amb un cap de setmana per on van desfilar molts dels títols destacats de la història del cinema, de Lo que el viento se llevó a Cantando bajo la lluvia, Gilda o Casablanca, una de les grans favorites de totes les generacions.
Des del món de la cultura es va lamentar en aquell moment que es perdés l’oportunitat d’oferir al país una cartellera diversificada. També era un recinte que acollia esdeveniments diversos, com maratons de cinema jove o el cicle de cinema en català.
L’exhibidor, dèiem, va posar punt i final a una història familiar de quasi set dècades, perquè van ser moltes les sales gestionades per ells. El cine Cristall, a Escaldes, o el cinema les Valls. A banda de diferents intents, com impulsar les projeccions de cap de setmana a l’auditori Rocafort, que no va funcionar. Una pedra contra la que també va ensopegar, més recentment, l’empresària alturgellenca Montse Guiu, que va engegar projeccions de divendres a diumenge a la sala laurediana. No va anar més enllà d’una curta temporada.