Manel es torna a guanyar el públic del país amb 'Jo competeixo'

Manel s’ha fet amb un públic fidel al Principat, per on va passar en anteriors ocasions. A la gira d’Els millors professors europeus, el 2009, va comparèixer al desaparegut Apolo AND, on va ser objecte de descoberta per part dels espectadors. Més endavant va recalar, en un concert ja molt més multitudinari, al Prat del Roure escaldenc. Una actuació en un recinte no tan adient per a la banda, que no va arribar a imposar-se per damunt del xivarri. Molt diferent al concert d’anit, una mitja distància que afavoreix molt més la banda catalana. Extrem amb què Guillem Gisbert, el vocalista de la formació, es va mostrar en desacord en entrevista amb el Diari. “Al contrari –va dir–, hem tocat sovint en festivals i tot i que és un format diferent ens ho passem molt bé i ha anat molt bé, el que hem de fer és adequar el concert al lloc.” Una altra cosa, va puntualitzar, és que hi hagi problemes en la sonorització dels recintes.

Ben rebuts arreu

Com sigui, el que és cert és que Manel no sols va ser protagonistes d’aquell tan reiterat fenomen que va impulsar la música en català en els territoris lingüístics que li són propis, també és molt ben rebut fora d’aquests límits. I s’enfila ràpidament a les llistes de més venuts. Qüestió que s’ha de matisar, segons Gisbert: “Bàsicament venem molt a Catalunya i en una època en què hi ha molt poca venda de discos la setmana que surt l’àlbum és fàcil pujar als rànquings, però les xifres són igualment irrisòries.”

La bona acollida en els directes ja és tota una altra cosa, va atorgar. Encara que va matisar que fora de les fronteres del català les audiències que aconsegueix arreplegar segueixen sent petites.

És ben rebut perquè ni a les lletres ni en els titulars de premsa no es fica en polèmiques? “En política mai no ens vam voler posar perquè no forma part del nostre projecte ja des del principi.” Ells són, va recordar, “quatre músics i parlar d’aquests temes no ho veiem pertinent, no creiem que estiguem legitimats. Aquesta associació entre senyors que fan cançonetes i que les seves opinions siguin importants” no l’acaben de veure clara. A banda “que tampoc no som gent especialment informada, no més que qualsevol lector mitjà”.

ENCAMP ES PREPARA PER REBRE LES TRES GENERACIONS MALHOA

Amb els públics sovint fragmentats per nacionalitats i procedències, sovint és difícil que segons quines propostes treguin el cap, però el cert és que Encamp es prepara per rebre aquesta nit un dels col·lectius musicals portuguesos amb ampli ressò al seu país, la família Malhoa. A l’espectacle assistiran les tres generacions en actiu, pare, filla i néta. Serà a partir de les onze de la nit al Complex esportiu i sociocultural de la parròquia.

José Malhoa és un cantant de música popular molt conegut a Portugal (una mena de Raphael lusità, per dir quelcom que pugui servir de referent), amb temes com 24 rosas que són coneguts de tothom. Últimament ha introduït una renovació melòdica al seu so, amb ritmes ballables, com ara la kizomba, gènere amb arrels a la colònia d’Angola i molt popular últimament. L’any passat, el cantant ja va passar per l’escenari encampadà, on el va seguir un gruix de prop de 700 persones.

Enguany l’espectacle s’amplia amb la filla, Ana, que el 2009 va competir per representar el seu país a Eurovisió i és també força popular. El trio es completa amb la néta, que tot just inicia el camí.