Santi Casas
“Dol veure la gent girar cua per no pagar entrada a un concert”
“Dol veure la gent girar cua per no pagar entrada a un concert”
Santi Casas, músic per devoció i docent de professió (i també vocacional), s’anima a reprendre l’aventura del Rockòdrom, un cicle de concerts que havia aconseguit afermar-se a Arinsal, amb quatre edicions i concerts de tanta envergadura com el de Marky Ramone (en aquell cas, però, en un recinte més gran a Andorra la Vella). L’aventura va acabar amb el tancament del Cau. Demà, amb els madrilenys Jardin de la Croix, torna el cicle, per al qual ha trobat nou emplaçament: el HardBreak d’Andorra la Vella.
Per què atrevir-se de nou?
No, no és cap atreviment, sinó que tot ha anat rodat: hi ha una sala de concerts disponible al centre d’Andorra que necessita empenta i vol activar l’escena i jo tinc interès a portar-hi el Rockòdrom, que coneixien. I intentarem reactivar l’escena al país, que ara sembla un altre cop en un punt d’incertesa, esperant què passarà amb La Fada, tot i ser un circuit de música diferent.
Just per això preguntàvem si és agosarat. Hi va haver un moment que florien les sales de concerts, però ara no.
No sé si és que no hi ha resposta del públic o si falta una bona promoció, o un tema de gestió dels locals. Nosaltres, si ho recordeu, vam engegar justament arran del tancament d’Apolo AND. Crec que vam arribar a fer una feina important, en les quatre edicions, amb una resposta del públic progressivament més i més gran. Quan el Cau va tancar, la marca Rockòdrom estava superconsolidada, teníem ple cada cop. L’atreviment és aquest, la confiança que el segell Rockòdrom està consolidat i que la gent té ganes de tenir una agenda de concerts diversa, amb grups d’Andorra i de fora, de talla important. I ara, al centre.
Això beneficiarà...
No, no, jo mai no ho he fet per obtenir beneficis.
No ho deia per la seva butxaca, sinó per la ubicació.
Sí, jo crec que refermarà la marca. Si comencem a fer plens podrem dir: “Teníem raó, havíem de tornar.”
Recordem l’evolució del Rockòdrom. Què va passar de més important per allà?
Concerts com el de Marky Ramone, o Nothink, els Berri Txarrak, que iniciaven una gira europea aquí. També vam tenir moments de satisfacció enorme quan programàvem quelcom de menys mediàtic i com que era la nostra programació la gent omplia igual perquè confiava en la qualitat de l’oferta. Saraus amb 200 o 300 persones.
I de recances?
Doncs justament el primer Rockòdrom i el segon fins a la meitat, més o menys, mentre vas veient que portes coses de qualitat i de vegades no superes cinc persones de públic. I dol quan portes gent de nivell i que necessàriament s’ha de cobrar entrada i veus la gent a la porta girar cua, quan aquella mateixa persona si aquell mateix grup toqués a Barcelona pagaria molt més. Però vam persistir i la constància i la tossuderia ens van donar la raó.
Ningú pensaria entrar gratis a un concert de Razzmatazz.
És una assignatura pendent, per descomptat. Seran gratuïts sempre que puguem, però s’han d’assumir els catxets i no sempre és possible.
Sovint a les iniciatives no se’ls dóna el temps de quallar.
Exacte, i això ho podem extrapolar a qualsevol negoci, que no té en compte que el primer any ha de ser deficitari. Al Rockòdrom no ens vam rendir, vam apostar per aquesta filosofia de continuïtat i al final va anar bé i ara amb expectatives. Des que va tancar el Cau sempre he estat a l’expectativa de portar el cicle a un altre lloc. Hem tingut ofertes, però el que volem és seguir fent una agenda de concerts i que sigui divertit, que no es professionalitzi, perquè ja no li dediques la mateixa passió.