Reportatge
El so portuari de l'ONCA
Feia temps que l’ONCA no deixava empremta discogràfica. Des de la ‘Simfonia andorrana’, de Sergio Rendine, pels volts del 2009. Ara, ‘La petita casa de mi mateix’, en què les cordes acompanyen Eduard Iniesta, interrompen el llarg període de sequera.
El so portuari de l'ONCA
El maig de l’any passat l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra estrenava al Palau de la Música Catalana La petita casa de mi mateix, una producció encarregada al compositor Eduard Iniesta i que acaba de convertir-se en disc. Nou obres instrumentals en què les cordes de la formació andorrana es conjuguen amb els instruments de doble corda d’Iniesta. El resultat, una música de ressonàncies portuàries que es mou del fado al tango i d’aquests a totes les músiques de la Mediterrània. “És un disc de tardor, per escoltar a la vora del foc”, el va presentar Iniesta, compositor, intèrpret i productor que ha treballat al costat de gent com Marina Rossell, Maria del Mar Bonet o Marc Parrot, i que és una referència en els instruments de doble corda mediterranis.
Un disc d’escolta lenta, va prosseguir, que no sembla fàcil demanar al públic d’avui, “quan ho volem tot immediat, al moment”, i tot i així “encara confiem que hi haurà qui s’assegui per escoltar-lo”.
El disc arriba per a la formació nacional en una línia iniciada amb una gravació de Les quatre estacions, de Vivaldi (Discmedi), i d’altres enregistrats amb compositors catalans (Rodrigo i Turina), l’esmentada simfonia de Rendine o acompanyant Carme Canela en una gravació dedicada a la música brasilera. “Últimament estem orientats a tenir presència a YouTube, a les xarxes, però indubtablement tenim la voluntat i la intenció” de tornar a gravar, va assegurar el director artístic de l’orquestra, Gerard Claret.
Una altra cosa és que “s’ha de buscar el moment” i l’oportunitat, allò que val la pena enregistrar i evitar repetir “allò que ja ha estat gravat quaranta cops per totes les orquestres del món”, perquè aleshores “potser el disc no té el recorregut que correspon a l’esforç” esmerçat.
A La petita casa de mi mateix, les catorze cordes de l’ONCA en formació de cambra es fusionen amb les percussions i el contrabaix. “Hem obtingut una simbiosi, una sinergia, entre les seves cordes clàssiques i les meves, mediterrànies, que entronca perfectament amb el món de Joan Vinyoli”, va destacar Iniesta. De Vinyoli és el vers que dóna títol a l’àlbum i d’ell, poeta de capçalera del compositor, l’esperit insuflat a les composicions, “tot i que no és un àlbum sobre Vinyoli”, va puntualitzar.
Els temes estan recorreguts per les influències de la música portuària, “des del fado que va néixer al port de Lisboa fins a les músiques del port del Pireu, el tango o fins i tot la que van crear els Beatles a Liverpool, on també van beure del folk, del jazz i del blues”.