“Vull que Andorra tingui un bon festival, que n'estigui orgullosa”

L’Horizon ha viscut quatre edicions a Bulgària i ara busca traslladar-se al Principat. Per què?

Vam arrencar a Bulgària perquè el bloc de l’est començava a emergir i és molt, molt, barat. La gent podia anar a esquiar i tenir l’hotel i les entrades del festival per dos-cents euros. Això ha estat perfecte durant quatre anys. Però cada cop trobem més problemes amb el transport: només hi ha tres vols al dia a Sofia des del Regne Unit i l’aeroport més proper, a Grècia, està bastant lluny. Així que vam arribar a un punt de saturació de vols i no podíem seguir portant la gent.

De quanta gent estem parlant?

L’any passat, uns 1.100 espectadors des del Regne Unit i al voltant de 500 escandinaus.

Van mirar cap a Andorra per qüestions logístiques.

També perquè a Bulgària no hi ha diners. Els estudiants del país no es poden permetre pagar deu euros per un concert. D’altra banda, hi ha una petita màfia. I l’any passat vam viure algun episodi de violència contra dones. Així que vam decidir traslladar-nos. Vam pensar en Chamonix i Andorra, que és la nostra opció perquè és més petit i més maco.

Quines expectatives tenen de públic?

Un miler de persones. Però vam trobar que a Bulgària un trenta per cent de la gent no sortia a les nits, després de les jornades d’esport que hi havia. El que volem és créixer a poc a poc. És el que hem dit a les autoritats andorranes.

Quina programació proposen?

Una cosa interessant de l’Horizon és que portem els nostres discjòqueis abans que siguin famosos. Els portem i un any després es converteixen en famosos, és a dir, que busquem el talent que està just a punt d’explotar. Per exemple, el primer any vam tenir Jackmaster, que no era gaire conegut i avui és un dels més grans djs del Regne Unit.

Festes en clubs? Muntanya?

Tots dos, però encara estem buscant els emplaçaments. Així que potser hi haurà coses allà dalt, a la muntanya, durant el dia, propostes durant la tarda als bars i de nit, als clubs, i potser alguna festa nocturna al poble. Però no cada nit. I la nostra organització serà molt bona, amb molts voluntaris i un staff de quaranta persones. Fem una planificació logística perfecta, de tal manera que quan un client surt d’un club ens assegurem que arriba perfectament a l’hotel. Tindrem una oficina oberta 24 hores.

Quin és el seu tipus de públic?

És important tenir en compte que la mitjana d’edat és d’entre 25 i 26 anys, que no són estudiants ni gent de 18 anys, sinó gent realment interessada en la música, gent tranquil·la.

Aquesta és la principal preocupació, creiem, dels veïns.

Ho entenc perfectament. Però he de dir que sovint els festivals estan organitzats per un tour operator. Nosaltres no ho som, nosaltres estem especialitzats a organitzar esdeveniments com aquest. Jo, per exemple, vaig treballar al de Glastonbury. Festivals amb cent-mil persones. Així que sabem com organitzar-ho. Per exemple, a cada esdeveniment que forma part del festival hi ha una persona responsable de tota la logística, que supervisa com es desenvolupa la feina dels voluntaris. I tenim un pla de seguretat.

Concerts i sessions estaran obertes al públic del país?

Totalment, i volem que les entrades estiguin aviat disponibles. I també per a visitants de Barcelona i Tolosa. En aquest cas hi haurà l’opció de no comprar tot el paquet del festival sinó un cap de setmana, per exemple. A banda, vull dir que l’Horizon no sols té discjòqueis. També hi haurà altres tipus de música. Per exemple, un dia dedicat al piano. Clàssic, jazz, diversos estils. No sé encara com ho podrem fer, però voldria que fos en una àrea de la muntanya, amb jacuzzi, cinema i llums espectaculars.

A la pàgina web diuen quelcom sobre instal·lar un estudi.

Efectivament, tindrem 120 djs i hi haurà un estudi on la gent podrà venir i aprendre com es produeix la música. I al final de la setmana podrem mostrar en un escenari el que hi hagin fet. També hi haurà lliçons, així tindrem una certa part educativa.

La idea és consolidar-se aquí?

Sí. Miri, jo estic a tocar dels 50 i ja no tinc ganes de canviar de lloc cada any, que és una feina molt feixuga. L’esdeveniment ha d’evolucionar amb l’entorn. La idea és que Andorra tingui un bon festival del qual estigui ben orgullosa, un festival que estigui ben posicionat en els rànquings de valoració i difusió.

Que es consolidin dependrà del suport econòmic que els donin al país i, si no, marxaran?

No és la qüestió principal. És més important que Andorra digui que hi dóna suport, que el festival és part del país. A Bulgària cada any vam convidar periodistes britànics, que no només parlaven de música als articles.