Caçadors de jaciments a Ordino

En les seves constants anades amunt i avall per la muntanya, Sergi Riba, tècnic de medi ambient del comú d’Ordino, havia anat trobant indicis de possibles jaciments arqueològics –estructures visibles d’orris i cabanes–. Prou seriosos com perquè els responsables parroquials demanessin a Patrimoni Cultural que es dugués a terme una recerca. L’objectiu, tenir els béns documentats, estudiats, inventariats, i protegits si s’escau. El Grup d’arqueologia d’alta muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser l’encarregat d’executar, durant el mes passat, el pentinat del terreny de la zona de Tristaina i la Coma d’Arcalís.

En la prospecció van trobar setze jaciments de certa envergadura, entre els quals un conjunt ramader –a prop de l’estany Primer– amb una sèrie d’estructures adossades, entre les quals un parell o tres de cabanes i set o vuit tancats, a banda d’una zona d’emmagatzematge. Un conjunt que ocupa una superfície de 30 per 50 metres i que, a simple vista, sembla “prou interessant”, segons qui ha estat director de la intervenció, Manuel Quesada.

La campanya realitzada a Ordino pel grup de la UAB s’inclou en la recerca que estan portant a terme arreu dels Pirineus (àrees del Pallars i d’Osca) en la qual estan demostrant, explica Quesada, que l’alta muntanya està ocupada per l’home des del neolític. “Intentem demostrar que les restes que hi trobem són empremtes deixades per societats humanes que incorporaven tots els avenços que hi havia a la plana.”

Pendents de datació

També es retrotrauen al neolític part de les troballes a Arcalís? De moment seria agosarat dir-ho, perquè la feina imminent dels arqueòlegs, ara al laboratori, serà la datació de les restes. “Però és cert que a cop d’ull algunes de les restes a Tristaina semblen més antigues que d’altres”. Pel que fa al de més grans dimensions i estructura més complexa, es correspondria amb d’altres descoberts pel grup de Quesada a Aigüestortes. Un conjunt gens habitual perquè els jaciments més comuns solen ser cabanes, tancats o carboneres. “Però aquests assentaments més complexos sí que són representatius de determinada època, cap a l’edat mitjana”. Podria ser també d’aquest període el de Tristaina? Podria, però s’ha de datar, insisteix l’arqueòleg.

El que aporta aquesta campa-nya, precisa Quesada, “és que fins al moment es pensava que no hi ha restes arqueològiques a l’alta muntanya i el que estem demostrant és que simplement no s’havia anat a buscar-les”. En altres zones del Pirineu ja estan veient que la gent hi vivia –ni que fos estacionalment– des de la prehistòria. Comença a quedar així desmuntada una imatge del Pirineu com a lloc inaccessible, “on les poblacions quedaven relegades a la marginalitat perquè les vies de comunicació eren difícils i elevat l’hermetisme cultural”, conclou el director del projecte.

GESTIONAT, PROTEGIR I CONÈIXER L'ADAPTACIÓ AL TERRITORI AL LLARG DEL TEMPS

Tenir un registre sistemàtic dels jaciments és una de les obligacions del departament de Patrimoni Cultural per gestionar i protegir, però més enllà, conèixer què hi ha sota el sòl resulta imprescindible a l’hora d’engegar nous projectes, recorda des del departament l’arqueòleg Abel Fortó. “Posen per cas que es planteja la construcció d’una nova pista esquiable, doncs necessita l’estudi d’impacte sobre el patrimoni”. O bé, puntualitza, es pot treure un rendiment social, “per exemple si el comú volgués proposar una ruta pels espais ramaders”. Finalitats paral·leles al coneixement científic. En aquest ter­reny, la voluntat és estudiar com ha evolucionat l’ocupació de l’espai i l’explotació dels recursos al llarg del temps i a tot el territori, incloses aquestes cotes més elevades. Així, la campanya a Ordino afegirà els resultats als obtinguts en altres zones, com el Madriu.

L’arqueologia del paisatge és un corrent de recerca consolidat, explica Fortó, per gent com Ermengol Gasiot, director del grup d’arqueologia d’alta muntanya de la UAB. “Si vam fer el contacte amb ells va ser per aprofitar sinergies i per l’experiència acumulada”, argumenta. I els resultats que s’obtinguin passaran a formar part d’una base de dades creada per la xarxa de parcs naturals del sud de França, Catalunya i Andorra. Compartint informació, recorda Fortó, “veurem concomitàncies i diferències en les formes de vida de territoris que comparteixen orografia però que veurem de quina manera diferent s’hi van adaptar en el temps”.