art
El Thyssen obrirà amb una selecció de teles valorada en uns 100 milions
‘Escenaris’ farà un recorregut cronològic pels moviments pictòrics cabdals dels últims 150 anys
El Thyssen obrirà amb una selecció de teles valorada en uns 100 milions
És una mostra “que fa palès el compromís adquirit amb Andorra”, assegura Guillermo Cervera, director del Museu Carmen Thyssen Andorra, que obrirà les portes a mitjans de març amb una primera exposició, Escenaris, el contingut de la qual es va filtrar al diari espanyol La Razón. Vint-i-sis teles (queda fora Una Constelación de estrellas, de Josep Amat i Pagès, que esmenta el rotatiu) que fan un repàs pels moviments artístics cabdals dels últims 150 anys, amb noms com Paul Gauguin i Henri Matisse, que ja s’havien avançat, als quals ara s’afegeixen Anglada Camarasa, Ramon Casas, Joaquim Mir, Alfred Sisley o Richard Estes. Una col·lecció, segons ha pogut saber el Diari, que està valorada en uns cent milions d’euros, tirant pel cap baix. “Encara que no crec que s’hagi de valorar l’art en termes econòmics”, puntualitza Cervera, qui qualifica aquesta primera proposta de “fabulosa” pel que fa al valor artístic i al que té de recorregut cronològic per la més recent història de l’art a través d’una selecció de teles i artistes de primera magnitud.
“I aquí només estem parlant de l’exposició del 2017; després ha de venir la del 2018 i successives, que estaran al mateix nivell”, promet el comissari de la mostra inaugural. Un llistat d’obres i creadors que, insisteix Cervera, “demostren el nivell de compromís” de la baronessa amb el projecte engegat al Principat.
Atractiva per a un públic ampli
La mostra es va orquestrar pensant d’atreure un públic ampli, genèric, més que a ensenyar el múscul de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza. “Una exposició cronològica com aquesta ens va molt bé, perquè si en triéssim una d’excessivament concreta potser perdríem part de l’interès popular, i volem que sigui atractiva per a tothom”. Per a tothom i que garanteixi un interès a llarg termini, els onze mesos que estarà oberta. “El que sí teníem clar és que havia de ser molt maca, encara que totes seran atractives”, promet Cervera. En aquesta “hem buscat l’escenari anímic de l’artista, i a totes elles hi està representat”, és un dels nexes d’unió del recorregut. Apostarà ja començant amb aquesta primera selecció i per a les següents, “per formats que expliquin una història o una altra, però tenint sempre present que una mostra que ha de durar quasi un any no pot ser massa concreta”.
Les vint-i-sis obres procedeixen de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, algunes de les quals solen estar penjades a les residències de la baronessa i la resta estan ubicades en dipòsit al museu madrileny, segons recull La Razón. Això no vol dir, puntualitza el director del Thyssen Andorra, que “algun dia i en un context determinat, per què no? es puguin portar al país teles de la col·lecció ara exhibida pel Thyssen madrileny”. De moment, però, prou maldecap, confessa Cervera, té amb la logística que exigeix traslladar al Principat les vint-i-sis teles de la primera exposició. “Que serà un bon començament” per a l’espai que s’ubicarà als baixos de l’antic hotel Valira, i es convertirà, confia, “en un referent” de la xarxa museística del país.
LES OBRES
H. ANGLADA I CAMARASA
‘Le paon blanc’ (1904)
R. BARNADAS I FÁBREGAS
‘Plaza de Cataluña’ (1964)
MAX BECKMANN
‘Despedida’ (1942)
CHARLES BELL
‘Thunder Smash’ (1977)
JOAN CARDONA
‘Jóvenes parisinas’ (s. d.)
RAMÓN CASAS
‘Interior al aire libre’ (1892)
RICHARD ESTES
‘Nedick’s’ (1970)
PAUL GAUGUIN
‘Un huerto bajo la iglesia de Bihorel’ (1884)
ERNST L. KIRCHNER
‘Mina de arcilla’ (C. 1906)
WALT KUHN
‘Bañistas en la playa’ (1915)
HENRY LE SIDANER
‘La choza en los lindes del bosque. Étaples’ (1893)
HENRY MATISSE
‘Conversación bajo los olivos’ (1921)
ELISEO MEIFRÉN
‘El puerto de Barcelona’ (1889)
JOAQUIM MIR
‘El Abismo, Mallorca’ (C.1901)
CLAUDE MONET
‘La cabaña en Trouville, marea baja’ (1881)
LOWELL NESBITT
‘Dos puentes en Nueva York’ (1975)
MAX PECHSTEIN
‘Casa en la Kurische Nehrung’ (1909)
GUY PENE DU BOIS
‘Calle 42’ (1945)
M. B. PRENDERGAST
‘La playa de Saint Malo’ (1907)
THEODORE ROBINSON
‘Capri’ (1890)
K. SCHMIDT-ROTTLUFF
‘Conchas de mar’ (1953)
PAUL SIGNAC
‘Port-en-Bessin, la playa’ (1884)
ALFRED SISLEY
‘Claro de un bosque’ (1895)
VARVARA STEPANOVA
‘Jugadores de billar’ (1920)
JOAQUÍN TORRES GARCÍA
‘Paisaje urbano’ (1940)
JOHN HENRY TWACHTMAN
‘Barcas amarradas en un estanque’ (1890)