Els Ramon Llull reconeixen tres nous catalanòfils distingits

Tres nous catalanòfils de l’exterior, com els va designar en alguna ocasió el director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro, van ser ahir els protagonistes dels premis que atorga l’entitat en la cerimònia que es desenvolupa cada any a Ordino. Enguany, a l’antropòloga nord-americana s’hi afegeixen l’holandès Alfred Konijnenbelt, director del festival d’arts de carrer Spoffin Festival, que se celebra a Amersfoort, i la traductora alemanya Kirsten Brandt, pel treball fet amb Incerta glòria, de Joan Sales. Es tracta novament de tres professionals desconeguts per al gran públic, però amb qui a la cultura catalana li interessa “estrènyer llaços”, novament segons Villatoro.

Psicologia lingüística

Woolard –a qui es va atorgar el 26è Premi Internacional que la fundació convoca en col·laboració amb la Fundació Congrés de Cultura Catalana, dotat amb 8.000 euros– va iniciar el seu “experiment clàssic de la psicologia lingüística” l’any 1979, poc després d’haver recalat a Barcelona en un viatge privat i sense tenir cap coneixement previ sobre la realitat sociolingüística del país. En aquell primer estudi de camp, va explicar ahir, ja es va trobar que “a l’oïda dels joves de la zona metropolitana el català sonava més prestigiós” que el castellà que ells utilitzaven. Un sentiment que va trobar reforçat en les dues següents passades per les mateixes aules, el 1988 i el 2007. Només que en aquestes ocasions posteriors els entrevistats ja no li van manifestar cap “vergonya” en l’ús del català, sinó una “comoditat i plaer” creixents perquè “amb l’edat queden enrere els prejudicis” i les pors, li van confessar. Al contrari, l’antropòloga va detectar que es mouen amb comoditat entre llengües i que aquesta versatilitat la lliguen amb la idea de ser “flexibles, de tenir la ment oberta, de ser cosmopolites”. Els joves dels seus últims estudis, va dir, “gaudeixen de tenir un repertori lingüístic més ampli, cosa important en un món globalitzat on calen nous models lingüístics”, cosa que casa a la perfecció, va recordar, amb l’esperit lul·lià. En resum, que creix la “diversitat de persones que fan servir el català per una diversitat de raons”.

Brandt, amb el guardó –dotat amb 4.000 euros– se sent “una mica menys invisible”, va dir. Tot i que la feina del traductor ha de tenir poca visibilitat necessàriament: “si es nota que s’està llegint una traducció és que ha fallat” perquè el treball que fan ha de ser “com una finestra neta a través de la qual el lector contempla l’obra. Ella ha estat la finestra que ha permès el públic alemany mirar dins l’obra de Sales o Les veus del Pamano, de Jaume Cabré.

Arts al carrer

A Konijnenbelt el premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana –honorífic– li agraeix la presència de companyies catalanes en el festival que programa, que en la propera edició seran una desena. Ho fa, va assegurar, per la molt elevada qualitat dels artistes, no per la procedència. I va lloar la manera com a Catalu-nya es perceben les arts de carrer, “reconegudes com art autèntic” i que “suposen una manera d’atreure molt de públic al territori artístic, sovint l’única”.

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, va assistir a la cerimònia de lliurament dels guardons –la cinquena–, amb el síndic general, Vicenç Mateu, i la ministra de Cultura, Olga Gelabert, entre altres autoritats.