reportatge
Per a propis i estranys
‘Escades i Engordany: dues viles i un territori’, el recorregut fotogràfic que fa el CAEE per un segle d’història de la parròquia –des d’abans de ser-ho–, apel·la a la memòria dels que l’habiten i permet al forà endinsar-se en un país encara recognoscible. O no.
Per a propis i estranys
És una proposta que ens permet reflexionar sobre si ho hem fet bé, si hem sabut conservar el llegat”, va apuntar la directora del Centre d’Art, Ruth Casabella, en la presentació d’una mostra orquestrada per l’equipament i els arxius nacional i comunal. La mostra està feta a partir de les imatges dels fons fotogràfics que custodia l’ANA, del de Guillem de Plandolit o V. Builles al de Josep Alsina, recentment declarat BIC pel Govern i que protagonitza en solitari una minimostra al carrer, amb deu instantànies que busquen la mirada de qui passi pels carrers de la zona alta d’Escaldes.
Tornant a l’interior del CAEE, la proposta s’organitza amb la voluntat de lligar paisatge i societat, va explicar Carles Sánchez, que havia estat responsable de l’arxiu comunal i coresponsable del muntatge.
Una visió de la vall central feta des de l’estètica romàntica de Builles –aquell fotògraf encara bastant ignot– saluda el visitant al primer àmbit, dedicat a la geografia i les vies de comunicació. En especials els ponts, molts ponts. Alguns fàcilment recognoscibles, com el de la Tosca, amb els brolladors d’aigua calenta encara visibles. D’altres reptant directament l’espectador a identificar-los: el de la Rotonda, que es va construir com a palanca, o el pont Pla. També presentarà dificultats la vista del que ara és la part alta de Fiter i Rossell. I per al record: el pont d’Engordany amb el molí i la serradora a sota.
També hi ha vistes, i persones, que no han estat clarament identificades. El públic podrà fer un cop de mà als responsables dels arxius perquè tindrà disponibles fitxes sobre cada imatge per aportar-hi les dades que cregui oportunes.
La mostra exhibeix les condicions geogràfiques oposades de les dues poblacions després lligades –per cert, també hi ha el document original de la Concòrdia feta per acordar mantenir entre totes dues l’església i el decret d’unificació–, amb un Engordany crescut a la solana i tan antic que se’n conserven restes del segle II aC, i unes Escaldes que es van formar a l’obaga per aprofitar les aigües termals.
En l’àmbit Escaldes, el temps de la gent la mostra desplega la vitalitat del poble participant en festes i processons, però depara també algun ensurt, com la imatge del monjo benedictí mort. Seguint el recorregut s’endinsa en els temps del canvi, amb l’aparició dels primers establiments hotelers, com ara el que va albergar l’edifici que després es convertiria en seu de Radio Andorra, en una imatge signada per Werner Lengemann. Amb els hotels i el turisme, les primeres terrasses als carrers, com la del Valira (imatge de Luis G. Olivella), que tenia una pèrgola que va desaparèixer víctima de l’ampliació de la carretera als anys vuitanta. I en una Andorra que mudava la pell, porcs circulant pels carrers o un matxo aparcat davant d’un establiment.
Per tancar, el desaparegut poblet del Fener, en una fotografia signada per Lluís M. Vidal Carreras el 1890.