reportatge
Òpera 'made in' Sant Julià
Producció casolana, la de ‘La gata metamorfosada en dona’, que avui s’estrena a Sant Julià. Casolana des dels escenaris, disse-nyats per Philippe Lavaill i treballada per un grapat dels seus alumnes de l’escola d’art, d’entre vuit i quinze anys.
Òpera 'made in' Sant Julià
Poc s’imaginaven la quantitat de feina que hi ha entre bastidors”, diu Lavaill, que va assistir amb els seus alumnes a moltes de les tasques que comporta la preparació d’un espectacle com l’opereta que avui s’estrena (20.30 hores) i que demà tindrà una segona funció, a les sis de la tarda. La tarda d’ahir es dedicava a l’assaig general, ja amb tots els artistes en posició, incloent-hi els cinc músics de l’Orquestra de cambra de la Comunitat Valenciana que, dirigits per Daniel Abad Casanova, interpretaran la música en directe. Jonaina Salvador, impulsora de l’associació Andorra Lírica, responsable de la temporada lírica que amb aquest espectacle inicia la segona edició.
Salvador –qui també dirigeix l’obra i la protagonitza– confia que la resposta del públic aquest cap de setmana serà bona. “Era un gran risc”, admet, programar un títol bastant desconegut del repertori líric, una opereta de Jacques Offenbach “desconeguda fins i tot per als melòmans”. Però Salvador està convençuda que “aquesta peça és una petita joia, molt divertida, molt dinàmica, i molt adient per a un públic familiar”. L’objectiu “no és tant omplir els dos dies, sinó donar l’opció al públic de venir en horaris diferents”.
Vessant didàctic
El públic familiar és l’objectiu a captar, indica, en una obra que també ha tingut tot un vessant didàctic en la concepció i diferents etapes de producció. Com en el cas dels escenaris, dèiem. Es van construir als tallers de Lavaill, però els alumnes de l’escultor van treballar-hi. “Ho han viscut com tota una experiència”, indica. No sols per la manufactura, sinó per les visites als assaigs i l’assistència a activitats com ara la xerrada sobre els registres musicals (de les veus i els instruments de corda). “L’òpera és per a ells un entorn desconegut, no és quelcom que escoltin sovint a la ràdio”, argumenta l’artista i docent. I d’alguna manera seguiran sent protagonistes perquè al vestíbul del Centre Cultural i de Congressos Lauredià es podran veure les maquetes de l’escenari que van confeccionar. I resta de l’atrezzo, tot made in Sant Julià, incloses les joies que lluirà la protagonista durant la representació.
El disseny escènic va ser encarregat a Lavaill. Un decorat fet a mida per al Claror i que no va estar exempt de dificultats: la principal, encabir els cinc músics i el director damunt de l’escenari i, a sobre, deixar prou espai perquè els cantants es moguin lliurement per l’espai que hi queda, en una opereta marcadament dinàmica. Un trencaclosques que Lavaill va resoldre creant dos ambients diferenciats subtilment separats pel piano. Un ambient nocturn, de nit parisenca, fanal inclòs per il·luminar el quintet. L’acció es desenvolupa en un interior, un espai domèstic sota teulada, també molt parisenc. “Volia que tot plegat fos una mica màgic, que tingués una pinzellada surrealista, daliniana”, explica l’escultor. Una atmosfera subratllada per l’especial il·luminació i un espai per on els artistes es puguin moure amb comoditat.
Als alumnes, considera Lavaill, els ha ensenyat “un treball d’equip que ha funcionat en harmonia” i que demostra que estan posades les bases per tirar endavant altres projectes. “Ara que l’equip està consolidat serà més fàcil”, augura. També els ha demostrat “que tot és possible”. Fins i tot tirar endavant un projecte gran amb recursos escassos.