L'esforç metamorfosat en òpera

“Fixeu-vos en els decorats, són fets a casa, a l’Escola d’Art del comú.” El conseller de cultura lauredià, Josep Roig, en funcions quasi de mestre de cerimònies, s’esforçava perquè el detall no passés si de cas desapercebut a la premsa. Que ahir arribés a estrenar-se La gata metamorfosada en dona, inici de la segona temporada d’Andorra Lírica, va ser quasi un entestament personal. D’ell i de la impulsora de l’associació i el cicle, Jonaina Salvador. Tots dos saben millor que ningú com va costar de tirar-ho endavant. Finalment, la divertida opereta de Jacques Offenbach alçava el teló a l’auditori Claror, davant d’unes tres-centes persones, que omplien més de la meitat de l’aforament. Avui, segona funció, a les sis. I si res no ho impedeix, al març hi haurà una nova cita amb la lírica, en aquest cas amb un dels títols més populars del repertori operístic, La Traviata.

Salvador va interpretar Minette, la gata-dona protagonista, acompanyada pel tenor Jordi Casanova (tenor), la soprano Ximena Agurto (Marianne, la governanta) i el baríton Joan Garcia Gomà (el pseudomag Dig-Dig), tots ells en un exercici de doble esforç per excel·lir en l’execució vocal i en la comicitat exigida pels papers.

Daniel Abad Casanova, que es va posar al capdavant dels cinc músics de l’Orquestra de Cambra de la Comunitat Valenciana, es va mostrar “molt content” amb la feina assolida durant els assajos, segons va assegurar al Diari abans que s’alcés el teló. Satisfet amb la part artística i tècnica, “però també amb l’energia tan positiva, que ha fet fluir molt bones sensacions”. Això malgrat ser un espectacle de petita factura, diferent d’altres posades en escena operístiques, amb gran desplegament de mitjans, que ha tingut oportunitat de dirigir. “Però sigui amb grans o petits mitjans, la pressió és sempre la mateixa, i aquí he percebut professionalitat en grau extrem.”

Abad Casanova va expressar també la confiança en les possibilitats d’Andorra per seguir endavant amb aquestes temporades de lírica. “Aquí hi ha talent, esforç i entrega, i es demostra en un producte en el qual vaig creure des del primer moment”, va assegurar. “El que s’ha de valorar no és la practicitat d’un espectacle a curt termini, és a dir, quant públic arreplega, sinó el planter que crea per al futur”. Propostes com aquesta ajuden, va dir, “a il·lusionar els joves i els infants perquè siguin el públic del futur i que s’incorporin al món de la cultura”.

Decorats fets a mida

Tota l’acció es va desenvolupar en uns decorats dissenyats per l’escultor Philippe Lavaill i confeccionats als seus talleres, amb col·laboració dels seus alumnes a l’Escola d’Art del comú lauredià. Una feina que va servir per mostrar als joves aprenents com funciona el muntatge d’un espectacle operístic entre bambolines i que posa les bases, van coincidir tant Lavaill com Salvador, per a futures col·laboracions en les produccions successives de les temporades d’Andorra Lírica.

Lavaill va concebre un escenari dividit en dues parts on encabir l’acció teatral i els cinc músics, que van interpretar la partitura en directe, sota la batuta d’Abad Casanova, autor també dels arranjaments. La petita orquestra es va aixoplugar en una ambientació exterior, un típic carreró parisenc il·luminat per un fanal. El piano va servir per marcar l’altra part de l’escenari, la destinada a les evolucions dels intèrprets. Un disseny, va confessar Lavaill, problemàtic perquè havia de deixar via lliure als cantants en una obra molt dinàmica, amb constants entrades i sortides i moviments dels personatges, en particular la gata-dona protagonista.

L’obra es torna a representar aquesta tarda, a les sis. Un horari pensat pels organitzadors per al públic familiar que desitgen atreure. I hi haurà més representacions? L’objectiu de la impulsora d’Andorra Lírica és que, a mitjà termini, les produccions puguin ser exportades. “Però de moment anem a pams i l’objectiu és consolidar les temporades”, va advertir Salvador. De moment, aquesta ha aconseguit estrenar el primer espectacle dels tres previstos. I no ha estat un camí planer.