reportatge
Rere la pista del visir
Amenhotep-Huy va ser visir durant l’Imperi Nou, és a dir, en el període 1360-1353 a.C., un dels més conflictius a l’Egipte dels faraons. L’andorrana Thaïs Torra Burgués forma part de l’equip que cerca les restes, en una excavació de l’Institut d’Estudis de l’Antic Egipte.
Rere la pista del visir
Devia tenir com onze anys quan els pares la van portar a veure una exposició de fotos que relatava la descoberta de la tomba de Tutankamon en l’expedició de Howard Carter. Va ser com signar un pacte fascinant entre l’encara nena i l’arqueologia, recorda Torra. Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona on es va especialitzar en dos àmbits aparentment molt diversos: el Pròxim Orient antic, per descomptat, i l’arqueologia subaquàtica. “M’agrada molt tota la part material, no tant el tema dels jeroglífics, i el material orgànic –la pell i la fusta– es conserven tan bé en ambients tant secs, com el desert, com sota l’aigua”, argumenta, en una conversa amb el Diari en el temps que l’excavació la deixa lliure i des de la finestra des d’on contempla la zona oest del Nil, tota la Vall dels Reis. “Se’m posa la pell de gallina”, assegura. “Pensar tot el que hi ha sota terra, conservat durant milers i milers d’anys i aquí estem, esperant que surti i analitzar-ho!”
Torra, que a Andorra va col·laborar amb Patrimoni Cultural i va treballar com a guia al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany i abans al Museu Egipci de Barcelona, es va incorporar a final d’octubre a l’equip que digireixen Francisco Martín Valentín i Teresa Bedman, i continuarà a la missió fins a final d’aquest mes.
“Traiem cabassos i cabassos de terra tot el dia”, explica. En horaris que han de començar ben d’hora al matí per evitar els 38 graus que comencen a amuntegar-se a primera hora de la tarda, quan pleguen. A l’equip, relata, hi ha especialistes en mòmies, restauradors per al material que surt i per a les columnes que es van exhumant. Del que van trobant no en pot aportar ni la més mínima pista: els investigadors són gelosos de la seva recerca i també s’ha de vigilar amb possibles saquejadors de tombes. Tot i que hi ha traces de robatoris “no ja recents, sinó des de la mateixa època faraònica”.
Flors, mòmies, ceràmica
Sí deixa caure que s’entusiasma quan ensopeguen amb flors conservades durant mil·lennis, i sobretot amb aquelles restes humanes de tres mil anys d’antiguitat encara proveïdes de pell. “Em fascinen aquestes mòmies de l’Imperi Nou, a les quals extreien tots els òrgans, i el cervell amb un filferro pel nas: pots veure perfectament com ho feien.” A banda del nivell de “sofisticació” de les ceràmiques de l’època que exhumen. “Quan analitzes el material que surt dius, Déu meu!”
L’objectiu de l’excavació és trobar les restes del visir. “Però tota la resta és top secret, no es pot dir ni la més mínima nimietat”, argumenta, per no ser més explícita amb el seu treball en concret.
El visir que cerquen va ser “un màrtir del politeisme egipci”. Els directors de l’excavació volen obtenir la prova que confirmi que el visir va viure en una etapa en què hi va haver dos coregnats, el final d’Amenhotep III i l’inicial d’Amenhotep IV. Una qüestió que sembla que té enfrontats els egiptòlegs. “I en aquesta investigació podrem veure que hi ha la mateixa cronologia, que van ser coetanis”, diu l’andorrana.
De les condicions de treball, temperatures al marge, Torra en destaca les mesures de seguretat contínues. “Divendres passat, per exemple, que és el dia de descans, també per a nosaltres, ens van recomanar que no sortíssim de casa perquè hi hauria manifestacions al carrer.” Al final no va ser per a tant, però per si de cas les sortides sovint es limiten a sopars d’equip a casa dels caps de recerca, o a les moltes recepcions oficials a què els conviden. En alguns casos, amb la possibilitat afegida d’entrar en tombes habitualment tancades al públic.
La llibertat de moviments no és àmplia, i com a dones han de vigilar amb cura la vestimenta: mànigues i pantalons llargs, sense ni tan sols arremangar-se. “I sempre hem d’anar acompanyades d’homes, encara que la veritat és que jo sempre m’he trobat ben segura, mai m’ha molestat ningú.”