reportatge
El llegat artístic del magnat
De ben petit, Matt Lamb havia guanyat diners netejant el cotxe d’Al Capone. Aleshores era un marrec fill d’un empresari de funerària, negoci amb el qual faria fortuna i després abandonaria per dedicar-se a pintar. Part del seu llegat arriba a la galeria Mama Maria.
El llegat artístic del magnat
La primavera vinent Lamb (Chicago, 1932-2012) serà objecte d’una macroexposició a Barcelona. Com a preludi, el Reial Cercle Artístic presenta a Andorra una selecció de teles de l’artista en una exposició comissariada per Josep Fèlix Bentz, president de l’entitat, que recorre els temes i tècniques habituals en un creador que a la meitat de la seva vida, quan l’amenaça de la malaltia el va tocar i amb algun tipus d’experiència mística pel mig, va abandonar el lucratiu món dels negocis per posar-se a fer, de manera infatigable, allò que sempre havia volgut: pintar.
Més tard descobriria que l’art és un vehicle per al canvi social i posaria en marxa la fundació Lamb’s Umbrellas for Peace, a la qual aniran destinats els beneficis de la venda de les obres exhibides a Andorra. La mostra es podrà visitar fins al 23 de desembre.
Si bé Lamb mai no va trepitjar terra andorrana i la seva obra s’hi presenta per primer cop, una de les seves filles és quasi una habitual al país. L’última vegada que va visitar el Principat va ser l’estiu de l’any passat, en l’improvisat viatge del líder de Kiss, Gene Simmons. Tots dos tenen llaços d’amistat amb el periodista andorrà Alfred Llahí, qui en aquella ocasió va exercir de guia.
Tornant a l’obra que penja a la Mama Maria, Bentz va presentar l’artista com un “outsider”, és a dir, un creador que es va mantenir al marge dels corrents artístics i del mercat de l’art establert, amb un interès per una pintura molt vinculada a la matèria, com es pot comprovar en uns quadres que Lamb sempre animava el públic a tocar (de fet, va fer força producció pensant en els cecs). Lamb, va relatar Bentz, qui el va tractar quan era viu, seguia un personal procediment pictòric que començava per submergir les teles en grans banyeres plenes de pigments; treure-les, les feia assecar amb grans ventiladors sempre funcionant al taller i que afegien el seu remor a la música de Pink Floyd a tot volum. A continuació eren les rugositats, les taques de color, les que suggerien a Lamb allò que finalment pintava.
Rostres
Entre els temes recurrents i un estil que evoluciona de la figuració a l’abstracció, rostres d’indis americans (va ser molt proper a la seva causa i els va destinar exposicions benèfiques); la imatge de la seva dona i la presència de l’Esperit Sant –era profundament religiós– que va protagonitzar aquella visió que el portaria a fer un canvi de vida.