Reportatge
Amb un deix alemany
Amb un deix alemany
Waltraud Maczassek parla amb un lleuger deix de l’alemany nadiu que resulta melòdic. Fa dècades que està establerta a Catalunya, en una família vinculada a la producció vinícola –un dels grans cellers–. Es va involucrar en el negoci però en el fons, com l’accent alemany, quedava el desig de l’art, un camí que havia començat de ben joveneta. Així que va estudiar Belles Arts i els pinzells l’han acompanyada sempre. Una mostra de la seva producció pictòrica, unes pinzellades de tot allò que la preocupa o interessa i agrupada sota el títol La pintura evanescent s’exhibeix des d’ahir fins al 12 de gener vinent a la galeria Pilar Riberaygua. El lligam, l’exposició itinerant d’homenatge a Manuel Vázquez Montalbán comissariada per Gabriel Serrano, que va passar per l’antiga sala d’exposicions del Govern.
La tria de les obres que es presenten a la galeria de la capital reflecteix les preocupacions, tècniques i temàtiques de la pintora al llarg de la seva trajectòria. Cert que en els primers anys, quan va desembarcar a Barcelona a la dècada dels seixanta, l’entorn li exigia una pintura més figurativa –“Aleshores l’abstracte no s’entenia, criticaven Miró i no acceptaven Picasso, i jo, al cap i a la fi, no visc en una bombolla”–, però després va progressar en línia recta cap a l’abstracció.
Nascuda el 1947, recorda que una dona dedicant-se a l’art a mitjan segle passat no era “tan evident”, però que la pintura “sempre em va donar l’oportunitat d’expressar allò que en paraules no podria dir”. Pintura, manifesta, “és comunicació al nivell de la sensibilitat”. Les seves teles volen comunicar serenor; en alguns casos, darrere la composició abstracta s’endevina clarament el paisatge penedesenc que la inspira. Són paisatges interiors, assegura: “No m’interessa el detall de l’arbre sinó allò que expressa, el silenci, la solitud.”
Entre les temàtiques que la preocupen, els microcosmos i el macrocosmos: amb una filla metgessa, sovint s’endinsa en els seus llibres per meravellar-se de com encaixa tot i després ho reflecteix sobre les teles, amb una tècnica basada en l’acrílic que diposita sobre la capa de pedra molta amb què prepara la base perquè no tingui un aspecte plàstic i absorbeixi la llum.