Pilotes, ritme i cohesió social

Ho relata David Ribolleda, funcionari de l’àrea de reinserció del centre, que es va presentar voluntari també per ser partícip del taller impartit al llarg de tota la setmana per Josep Maria Aragay i Queralt Prats. Tant es va involucrar que va demanar –i obtenir– permís per poder-ho fer sense uniforme, amb xandall, com un membre més del grup, que és, en realitat, del que va tot el programa. “Ells em van agrair que m’integrés i jo penso que a mi m’ha ajudat a treballar millor d’ara endavant.” Perquè al llarg de la setmana que va durar l’activitat, “allà no hi havia interns i agents, sinó un grup de persones, ha estat enriquidor per a tothom”, resumeix Miquel Garcia, cap de l’àrea esmentada.

L’activitat es va centrar els primers dies a “construir el grup”, va explicar Aragay. Després van preparar una coreografia –per etiquetar-ho d’alguna manera– amb pilotes de bàsquet sobre música. Ahir la van presentar en una petita exhibició a la qual van assistir un reduït grup de familiars i diverses autoritats. Uns moments emocionants. “He de dir que se m’ha posat la carn de gallina”, va assegurar en acabar el director del centre, Francesc Tarroc.

Cohesió, participació

Va considerar el Basket-Beat com “una experiència curiosa que ha fet conviure persones de diferents nivells del centre penitenciari, homes i dones –situació gens habitual–, per aportar-los cohesió, socialització, harmonització, segons m’han reconegut ells mateixos”. Tan satisfet va quedar que deixa les portes obertes a experiències similars. “I per als reclusos ha estat tota una experiència perquè en altres coses que s’hi fan, com ara misses o concerts, són espectadors, no hi participen.”

També des de la Fundació ONCA Gerard Claret es va mostrar convençut que iniciatives com aquesta es repetiran, des d’una “orquestra que vol estar molt vinculada al teixit social” i no sols a través dels concerts. Va viure l’experiència a la Comella “amb una emoció absoluta perquè s’ha generat una energia brutal en aquella sala”. Tant que, va explicar, alguns dels interns “ens han demanat si això no es podria fer cada setmana”. A ell, va confessar, també se li va formar un nus a la gola.

Això va ser durant el matí, però a la tarda, al Prat del Roure, l’experiència del Basket-Beat va tornar a donar de si, en aquest cas els protagonistes –ara sí, en un acte obert al públic– van ser educadors socials i un grup de joves. Van fer una petita demostració de com es pot funcionar a l’uníson fent botar les pilotes per produir els arxiconeguts ritmes del We Will Rock You, de Queen. En una segona peça el ritme es va traslladar a un rap escrit per una de les joves participants, la Neus. “Era la primera vegada que escrivia una cançó en català”, va explicar minuts abans d’interpretar-la en directe davant el petit grapat d’espectadors, entre els quals unes quantes autoritats. “Ahir deia que no ho faria en públic, que no m’atreviria.” Però ho va fer. Això sí, amb la protecció de la caputxa de la dessuadora per damunt del cap i acompanyada de la veu de Mon Mariné, que forma part del projecte Basket-Beat.

Aragay va fer valoracions: “Potser el fet que dediquem sols dos dies a preparar la mostra, perquè els anteriors els dediquem a construir el grup, genera una mica de tensió” als protagonistes de l’exhibició. Però al cap i a la fi muntar un espectacle no és l’objectiu final. Entre els assolits, que els educadors “qüestionin el seu rol d’autoritat i se centrin a buscar la credibilitat” davant les persones amb qui treballen.