reportatge
Onze ballarins (més un)
Líquid Dansa torna a l’escenari de la Temporada de Teatre. Un espectacle de creació sobre els sentiments dirigit per Joan Hernàndez i interpretat per onze ballarins. Bé, més ben dit, onze més un: Mònica Vega puja a l’escenari quasi a punt de donar a llum.
Onze ballarins (més un)
úsica, dansa i teatre es donen la mà en la proposta que s’estrena aquesta nit al Comunal (21.30 hores) i que repetirà demà al mateix escenari i la mateixa hora. Coreografia de Líquid Dansa, la primera companyia de dansa contemporània creada al país –i única de moment–, i música (amb bateria i percussió en directe) d’Arnau Obiols. Una producció netament nacional en la qual les dues components de Líquid que pujaran a l’escenari –Vega i Verònica Pérez– estaran acompanyades per professors i alumnes de dansa.
Sorprèn (o no) la presència a l’espectacle de Vega, a qui li falten dues setmanes per donar a llum, sobre l’escenari. “Però és que no he parat de fer les coses que feia sempre i estar embarassada no és motiu per deixar de ser qui soc”, adverteix. Només “he d’escoltar el meu cos més que mai” i la seva participació està evidentment adaptada a les seves possibilitats físiques. Però estar sobre l’escenari, ha vist als assajos, li suposa una “experiència increïble” i una forma emocionant de crear més lligams si és possible amb el seu fill. “És el moment més emocionant de la meva vida com a ballarina i enlloc podria estar millor que a l’escenari”, assegura.
El contingut temàtic del muntatge ja s’adiu amb la situació: text, música i expressió corporal ajuden l’espectador a interrogar-se sobre les emocions, les relacions interpersonals i el pas del temps.
Maternitat a banda, la cofundadora de Líquid Dansa explicita la “responsabilitat” que sent tota la companyia i els col·laboradors enrolats en l’espectacle pel fet de veure’s, novament, inclosos al cartell teatral de la capital, pel qual en aquesta ocasió han desfilat Els Joglars i s’espera també la presència de Carmen Machi, en Juicio a una zorra, a mitjan mes. “Sentim que les institucions ens donen molt de suport, que el país ens fa confiança, i això ens impulsa a seguir endavant, és un regal per a nosaltres”.
Arribat a aquest punt, però, Vega es pregunta si no seria bon moment per “tornar a provar” amb cicles de dansa contemporània com el Dansand (de curta vida) que van impulsar els comuns d’Ordino i Encamp. “Seria bo que algú ho intentés de nou i només caldria potser comptar amb un bon assessorament en la tria de les propostes, buscar aquelles que podrien funcionar millor pensant en un públic extens.
Seria un dels reptes pendents, dels forats en el panorama cultural del país. Després, per a la companyia –com per a la resta de grups d’arts escèniques del país– hi ha el gran desafiament d’exportar les produccions. “Amb Tu & Jo anem mirant alguna cosa, fires com Sismògraf”, el festival de dansa que se celebra a Olot. Però anem a pams.”