reportatge
Komanem: en absolut callats
Deu anys han trigat els Komanem a trobar el moment de deixar empremta física de la seva música. Ahir presentaven el disc a l’escenari del Fòrum Fnac. ‘El silenci és viu’, resa el títol, perquè portaven un temps callats però alguna cosa tenien entre mans.
Komanem: en absolut callats
El que tenia callats els Komanem era justament la preparació i enregistrament d’aquest primer disc. Prenen el títol de la lletra d’un dels temes inclosos, Temps passats, explica Jordi Díaz, vocalista de la formació. “La gent ens preguntava pel carrer si és que havíem plegat, perquè últimament no fèiem cap concert, però estàvem callats perquè treballàvem fort.”
Potser fa temps que, com qualsevol banda, barruntaven la idea del disc, però la festa major laurediana del 2015 va ser un moment crucial: van coincidir amb Lax’n’Busto, van intercanviar expressions i el baixista de la banda catalana, Jesús Rovira, amb qui ja tenien relació des de fa temps, va acabar d’ajudar-los a arrodonir la idea de plasmar la seva música en una gravació. S’hi van llançar de cap i es van posar a treballar de valent en les composicions. Temes nous però també cançons de la seva trajectòria. “No volíem deixar de banda els nostres inicis, només que aquells temes els hem despullat i els hem tornat a vestir, ara sonen diferent”, assegura el cantant. Han comptat amb el suport de Rovira, que els va fer les funcions de productor en un disc enregistrat als estudis de la banda catalana al Vendrell, Casa Murada. Tot i la renovació en el so, puntualitza, “el que fem segueix sent rock català, no és que haguem vingut a descobrir el món ni molt menys”.
Komanem havia fet col·laboracions en altres discos, maquetes, però ara “ja tocava” tenir àlbum propi. I en vindran més, assegura Díaz, ara que ja estan llançats. “Sempre que l’economia ho permeti”, sens dubte. Aquest “és el millor moment de la banda, el que vam sentir que ho havíem de provar”.
El disc arriba en un moment en què la banda s’ha fet amb la seva parcel·la de públic. Tot i que encara continuen cridant-los molt més sovint d’escenaris forans, de llocs d’arreu de Catalunya, que del país. “Aquí, a Andorra, la salut de la música és bona perquè de grups n’hi ha per avorrir. Una altra cosa és la manca de circuit on tocar, que és molt restringit”, considera el músic, qui insisteix que de bandes i solistes “n’hi ha molts i molt bons, però falta donar-los sortida”.
Els inicis
Els inicis de Komanem es remunten a la trobada de Díaz amb Ricard Zomeño (que ara ja no en forma part), un baix i un guitarra a qui es va afegir Jordi Solé a la bateria. D’una manera un pèl sui generis: havia sorgit l’oportunitat de tocar al desaparegut Àngel Blau i al local d’assaig que compartien amb altres bandes hi havia una bateria no se sap ben bé de qui. Un dia, Solé va agafar les baquetes i li van oferir que s’hi afegís. Més endavant s’enrolarien els dos components que completen la formació, Mario Cruz i Carles Figueras, tots dos guitarres.
La banda, com és habitual al país, està formada per músics amb altres formes de guanyar-se la vida, des de la sanitat a les finances o la reparació d’ascensors.