Reportatge
Escenaris Laurèdia S. L.
Úrsula Borja, il·lustradora i docent de l’escola d’art del comú de Sant Julià, signarà l’escenari d’‘Els Pastorets’ lauredians d’enguany. La producció d’escenografies amb recursos propis per al Claror s’està convertint en una especialitat del centre.
Ho van fer recentment, amb l’escenari de l’opereta La gata metamorfosada en dona, que va signar Philippe Lavail, i continuen, recollint el testimoni, recorda Borja, d’escenaris que ja fa uns anys havia dissenyat Sergi Mas. Ara es tracta de treure suc als recursos propis i, de pas, convertir l’execució dels escenaris en una activitat que impliqui l’alumnat de l’escola d’art. Tal com ho argumenta la professora que està al capdavant del projecte actual, “volem que els infants vegin les aplicacions directes de l’art”, a banda de descobrir-los tot el món que hi ha entre bambolines, els budells de les arts escèniques.
Joan Hernández i Alfons Casal, directors d’aquesta edició d’Els Pastorets lauredians van ser precisos en l’encàrrec plantejat a Borja: volen una ambientació que recordi un temible castell de Transsilvània, un castell similar al que hauria habitat el comte Dràcula. El costat fosc de la història, per contraposar-la a la part lluminosa i feliç, un poblet de conte de fades. “Jo he fet il·lustracions per a narracions infantils i ells van considerar que l’estil s’adiu amb el que tenien al cap”, explica la il·lustradora, que s’està aplicant a fer “com un d’aquells contes retallables, però de mida gran”.
L’encàrrec té complexitats afegides: és una escenografia dinàmica, reversible, on cada cara servirà per ambientar un dels llocs on es desenvolupa la història escrita per Folch i Torres. “Prou complicada per als recursos que tenim”, assegura Borja, que creu que, no obstant, prou bé que se’n surt tot l’equip, en el qual hi ha il·luminadors del Centre Cultural i de Congressos Lauredià a banda de l’equip de producció que dirigeix Laura Roigé.
El naixement de Sergi Mas
La participació dels alumnes no serà gaire gran –posar el color en alguns elements de l’escenari– però després treballaran sobre el projecte creant ells mateixos una maqueta a petita escala. La seva mà estarà més present en un altre projecte que, de cara al Nadal, desenvolupen des de l’escola d’art: la recuperació d’un naixement creat per Sergi Mas. “És que ell és per al nostre centre cultural l’origen de les espècies”, assegura Borja. En aquest cas, completaran les figures centrals, les manufacturades per Mas, amb altres personatges humans i animals tradicionals de les escenes a Betlem. El conjunt s’exposarà al vestíbul del centre durant les festes.
Es tracta, puntualitza Borja, d’anar involucrant cada cop més alumnes i professors de l’escola laurediana en el màxim d’activitats a la parròquia: si fins ara ja havien col·laborat per a la posada a punt de les carrosses de la cavalcada de Reis (es van comprar a València i es van tunejar a Sant Julià), en els últims temps s’han anat involucrant en altres activitats, com ara la fira medieval. “I ara mateix estic maquinant alguna cosa que farem amb les falles”, anuncia Borja.
Tot el projecte va “en la línia del que ha marcat el nou comú, que és comptar sempre amb la gent de la casa perquè tenim molta gent i amb molt de talent”, explica des del departament de Cultura Laura Roigé. L’objectiu és aprofitar tots els recursos amb visió econòmica, admet, però hi ha una segona intenció, que és “crear caliu”, fer que el treball en els espectacles programats ajudin a “crear cert ambient de família” al centre cultural. La idea és seguir confeccionant escenaris, quan “ho marquin els directors i la complicació ens ho permeti”.