Reportatge
L'ofici de guineu
“Als humans, ni t’hi acostis.” Però la curiosa guineu s’hi acostarà i en sortirà malparada i després intentarà tornar-s’hi i posar les coses a lloc. La història ideada pel dibuixant Xavi Casals i escrita per Txema Díaz-Torrent és més que un conte per a nens.
L'ofici de guineu
Amb Torna’m la cua hi ha un triple debut: tant dibuixant com narrador veuen imprès el primer llibre que signen, però també donen el possible tret de sortida a una nova línia de la veterana Editorial Andorra, la dels contes il·lustrats per a adults. Que no vol dir, van puntualitzar ambdós autors, que no es pugui llegir als nens, perquè el contingut del relat és prou atractiu per a ells, però millor si estan acompanyats, millor si és un adult qui dona veu, entre altres raons per ajudar-los amb el vocabulari i a interpretar el personal to que Díaz-Torrent ha imprès a la narració. “Enamorats de la seva visió del món [els humans] es creien els amos de la cadena alimentària, el cim de la piràmide evolutiva”, adverteix l’autor d’un text que enfronta un caçador amb una guineu, “l’únic responsable de mantenir viva l’espurna de la rebel·lió, la guerra de trinxeres ambientalista i antiimperialista”.
Al rerefons de la història, “l’etern conflicte entre l’home i la natura, l’home i la bèstia, el progrés i la tradició o, anant una mica més enllà, entre el bé i el mal”, explica Casals, qui va concebre tot el relat a partir d’un dibuix inicial.
Després, a proposta de l’editorial, l’escriptor es va encarregar d’arrodonir la història, de donar-li el toc literari, de polir-la. “Jo vaig dir que sí només en veure els dibuixos”, accepta el narrador, que assegura haver treballat de valent fins trobar, de comú acord amb el dibuixant, el to de la història, un to que es correspongués amb la idea de Casals però on Díaz-Torrent seguís reconeixent la seva veu. “Al final crec que ens hem sortit amb aquesta recreació del to de les rondalles, de les faules”, d’aquí que, per exemple, els protagonistes no tinguin més nom propi que Guineu i Caçador. “Vam pensar que li conferia un caràcter intemporal”, considera Casals, que hi afegeix que “no volíem que fos cap història metafísica, gens pretenciosa”, tot i que sí volien “que quan es furgui una mica entre línies hi hagi una segona lectura”. En clau de preservació del medi ambient, però també “contra les guerres absurdes, els conflictes innecessaris que es creen, com les que veiem sovint entre veïns”, apunta Casals.
Díaz-Torrent, membre del col·lectiu Portella, veu plasmada per primer cop en forma de llibre una de les seves narracions, “un producte híbrid, que no és del tot infantil encara que es pot llegir als infants donant-li potser un to més edulcorat”.
Pel que fa al jove il·lustrador, escaldenc, es va formar a l’escola Joso de còmic a Barcelona, estudis que després va completar amb un màster en animació tradicional i un curs especialitzat en caricatura a Alemanya, dirigit per Sebastian Krüger. Precisament en aquest àmbit, el de la caricatura en premsa escrita, va centrar durant un temps la seva trajectòria laboral. No gaire satisfactòria, admet, així que va optar per explorar nous camps.
'FILTRACIONS' I EL POETA INTERMITENT
Àlex Susanna, tot i que autor prolífic en diversos gèneres, es defineix com un “poeta intermitent”. Ahir presentava, al saló d’actes de l’ambaixada d’Espa-nya, el poemari més recent, Filtracions, acompanyat per l’ambaixador Montobbio i el també escriptor Albert Villaró. Una obra, va dir Susanna, “de poesia molt prosaica, que toca molt de peus a terra”, i va defensar el gènere com “el més adient per als nostres temps, tan accelerats; el millor per reflectir les nostres contradiccions”. Susanna, que va ser director de l’Institut Ramon Llull, està ara al capdavant de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.