Música
Una orquestra “més visible”
Un total de 13.418 persones van respondre a les 55 propostes de l’ONCA l’any que acaba
Una orquestra “més visible”
L’ONCA s’encamina al 2017 amb bons auguris, els que aporten les 13.418 persones que els responsables de l’orquestra han comptabilitzat com a assistents a les 55 activitats programades, entre els concerts i les propostes educatives i socials. “L’orquestra s’ha fet més visible”, va resumir el seu director artístic, Gerard Claret, especialment amb aparicions estel·lars, per així dir-ho, com va ser l’acompanyament al concert de Raphael a finals de setembre: “Vam arribar a gent que ni tan sols ens coneixia”, es va congratular. I això que l’orquestra nacional porta quasi un quart de segle (el farà l’any vinent) donant guerra. Amb tot, el creixement en 3.000 espectadors respecte a l’any precedent els dona ales, “3.000 persones són molta gent aquí a Andorra”, va insistir Claret, en la línia de satisfacció que les xifres donen als patrons de la Fundació ONCA, el Govern i la Fundació Crèdit Andorrà.
Aquesta ONCA que “es consolida com a referent en la música de cambra” i que creix en noves produccions, segons Josep Peralba, conseller delegat de l’entitat bancària i vicepresident de la fundació, presenta per al 2017 una programació amb reptes com la gravació de la integral de les simfonies de Mendelssohn (a tres anys vista). El projecte s’iniciarà amb el concert que oferiran en el marc del cicle Petit Palau (el 16 de febrer) i repetiran al concert als jardins de Casa de la Vall, on interpretaran les simfonies 3 i 5 del compositor alemany. A banda, estrenaran Fratres, obra d’un autor contemporani, l’estonià Arvo Pärt, pel qual Claret va confessar sentir una particular predilecció, malgrat no ser dels més populars. De fet, va aventurar, mai s’ha tocat a Andorra.
Concertino director
La temporada portarà una cara nova –com a convidat–, la d’Abel Tomàs, membre del Quartet Casals (un dels millors del món, va lloar Claret). Ho farà en funcions de concertino director, és a dir, ocupant el lloc del mateix Claret. Cosa que es fa per primer cop però no serà l’últim, va avançar. Serà una de les col·laboracions importants de l’any, afegida a la ja anunciada amb l’Escolania de Montserrat, amb qui compartiran una gira de quatre concerts, un dels quals arribarà al país, al Centre de Congressos de la capital, el 9 de març. També iniciaran l’any amb la col·laboració de Marzio Conti, qui ja havia estat director de la formació andorrana. L’italià portarà la batuta per al concert de Cap d’Any però com a “col·laboració puntual”, va matisar Claret.
En la programació destaca el concert del juny (dia 14) al Prat del Roure, enguany en format de gala lírica dedicada a Haendel i amb la incorporació de la soprano andorrana Jonaina Salvador, a qui acompanyaran Josep Martínez Reinoso i Francesc Planella (violins), Jordi Claret (violoncel) i Santiago Pereira (clavicèmbal).
Abans, en una altra de les cites habituals de l’orquestra nacional, el concert del dia de la Constitució, oferiran –en format de quartet de cordes– el programa Una Constitució de pel·lícula, amb temes molt coneguts de les bandes sonores de films, signats per John Williams, Henry Mancini, George Gershwin o Astor Piazzolla.
La fundació “creix en idees”, va assegurar qui la presideix, la ministra de Cultura, Olga Gelabert, “i demostrem que som una fundació moderna, en moviment, amb una orquestra que té un model que funciona, amb la unió artística, social i educativa”.
En aquest sentit, mantindran programacions ja consolidades en l’apartat artístic, com el cicle ONCA Bàsic, amb un ampli ventall de programes, al voltant de Mozart, l’oboè o la música clàssica cosmopolita, segons resa el títol d’una de les deu propostes.
En l’àmbit educatiu continuen col·laborant amb les escoles de música del país, amb l’oferta de tallers formatius, i ofereixen de nou els concerts familiars, quatre en total. L’altra branca, el projecte Comunitat i impacte social, també continuarà desenvolupant-se.
I CARLEMANY SEGUIRÀ SOMIANT
El somni de Carlemany, aquella òpera encarregada al compositor italià Sergio Rendine amb llibret d’Albert Villaró, sembla que seguirà al calaix; acabada, però al calaix on va quedar relegada en acabar-se l’era Minoves i les vaques grasses. “Els costos de posada en escena són molt elevats”, va argumentar Peralba, i a banda, s’hauria de buscar una “bona estrena” en un teatre de fora del país. I un muntatge així exigeix assegurar com a mínim deu o quinze representacions, va puntualitzar Claret. Tot complicat. Encara que algun contacte, va confessar, sí que van fer, i hi va haver interès. Però res més.