Música
Rufus Wainwright, a la Temporada
El músic novaiorquès actuarà al maig a l’escenari del Centre de Congressos, en el cicle que organitza MoraBanc
Rufus Wainwright, a la Temporada
El cantant novaiorquès Rufus Wainwright serà una de les estrelles del proper cartell de la Temporada MoraBanc, una programació encara pendent de presentació que arrencarà amb l’any ja ben entrat. Wainwright, intèrpret i compositor d’orígens barrejats nord-americans i canadencs, pujarà el mes de maig a l’escenari del Centre de Congressos de la capital. Arriba al país en un moment en què està presentant l’àlbum més recent, Take All My Loves, un disc inspirat en els sonets de William Shakespeare i que és el catorzè a la seva discografia. Al treball, publicat per Deutsche Grammophon i que s’afegeix a la commemoració del 400 aniversari de la mort del poeta, va comptar amb la col·laboració de les veus d’actrius com Helena Bonham Carter o Carrie Fisher, entre d’altres, i la seva germana, Martha, també cantant.
Wainwright pertany a una nissaga artística: fill dels cantants de folk Loudon Wainwright III i Kate McGarrigle. A banda dels estrets vincles amb un altre dels grans noms de la música canadenca, Leonard Cohen: Rufus Wainwright va tenir una filla amb Lorca Cohen i una versió de l’Hallelujah del cantautor recentment desaparegut és un dels temes més populars del cantant. Una altra versió interpretada amb el seu personal estil, elegant i ple de sensibilitat, Across the Universe, de The Beatles, es troba entre les seves interpretacions més conegudes, juntament amb Cigarrettes & Chocolate Milk (del seu segon àlbum, Poses).
Autor d’una discografia que abraça un ventall molt ampli de sons, es va atrevir amb una òpera el 2009, Prima Donna, estrenada a Manchester però que no va gaudir de gaire bona recepció inicial per part de la crítica, encara que la seva dedicació a la lírica sembla consolidar-se: la Canadian Opera Company li va encarregar la segona òpera, basada en la història de l’emperador Adrià i que s’estrenarà a Toronto el 2018. Entre les propostes atípiques de Wainwright es troba també el concert que el 2007 va oferir al Carnegie Hall de Nova York, on va interpretar de manera fidel un recital de Judy Garland, una proposta que després convertiria en àlbum i en TV movie.
A la trajectòria del músic hi ha també col·laboracions amb el cinema, a pel·lícules com, per exemple, The Aviator, Brokeback Mountain o Moulin Rouge o en sèries de televisió com ara Boardwalk Empire. També en el documental sobre Leonard Cohen I’m your Man. A banda d’aparicions com a intèrpret.
La carrera musical de Wainwright es va iniciar tan aviat com als tretze anys, quan ja va començar a participar en les gires de concerts protagonitzades per The McGarrigle Sisters and Family, una formació de folk que incloïa la mare i la tia de Rufus i la germana petita, Martha. Als vint anys va iniciar la carrera en solitari, una trajectòria musical en què fa paleses les circumstàncies d’una vida que sovint s’ha vist marcada pel drama, des del traumàtic procés familiar per assumir la seva homosexualitat fins a la violació que va patir, a penes sent un adolescent, al Hyde Park londinenc.
LES ENTRADES DEL CONCERT DE CAP D'ANY, QUASI EXHAURIDES
A penes una vintena d’entrades, segons fonts de la Fundació ONCA, queden per al tradicional concert de Cap d’Any que l’orquestra nacional oferirà l’1 de gener vinent a l’Auditori Nacional, a Ordino, sota la direcció de l’italià Marzio Conti, que torna a agafar la batuta com a convidat de la formació. Enguany, Conti substitueix Salvador Brotons, que havia estat el conductor d’aquesta cita que ja ha arrelat entre el públic del Principat.
L’orquestra, òbviament en format clàssic, iniciarà el concert amb l’obertura de l’opereta Cavalleria lleugera, de Franz von Suppé. El recital de valsos seguirà amb l’escena i el vals d’El llac dels cignes, de Txaikovski, i s’interpretaran dos temes de les pel·lícules El padrí i Doctor Jivago, de Nino Rota i Maurice Jarre, respectivament. Acte seguit, l’ONCA i Conti oferiran quatre peces de Johann Strauss: Champagne Polka, op. 211, Fantasia del Carnaval de Venècia, op. 126, Quadrilla dels artistes, op. 201, i el Vals de l’emperador, op. 437. El concert finalitzarà amb l’Intermedi de la sarsuela La boda de Luis Alonso, de Gerónimo Giménez. Evidentment, propines a banda, entre les quals en aquests concerts, que es repeteixen arreu del món seguint el model del que es retransmet per televisió des de Viena, no falten El Danubi blau i la Marxa Radetzki.