“Forçar el Govern a donar suport al cine serà un treball de l'Acadèmia”

Una acadèmia a Andorra?

Reconec que la idea ja té alguns detractors, i de dins del sector, però aquí el que és important és que això no és cap club per al senyor Pozo i els seus interessos, sinó per al sector. L’objectiu d’una acadèmia és defensar, desenvolupar, el sector. Al final, veuran que és beneficiós i s’hi sumaran també els crítics.

Però una entitat com aquesta sembla més adient en un país on hi ha cinematografia pròpia, i no és el cas.

Sí, seria el camí correcte, crear-la quan ja hi hagués una indústria desenvolupada, però estem en un país on no existeix legislació que doni suport, ni ajuts, res per impulsar el sector, per això fem el pas a la inversa i intentem que sigui l’Acadèmia qui impulsi la cinematografia al país.

Com?

No és una tasca d’un any. Quan nosaltres vam venir aquí, el 2013, no hi havia produccions, però ara ha canviat: s’han fet rodatges i certa tasca de captació de projectes, crec que és l’inici d’una eclosió de cinema d’Andor­ra o fet a Andorra.

Em deia que han sorgit crítics amb la idea.

Insisteixo que no creem una acadèmia com un club d’amics sinó que integri gent amb trajectòria i certa categoria, perquè les altres acadèmies ens han de prendre seriosament. Per això hi haurà membres numeraris, amb dret a vot, gent que hagi participat en un o dos llargs, com marquen totes les acadèmies, perquè ens reconeguin com a professionals. Però també hi haurà associats, persones físiques o jurídiques, per exemple, coproductors en projectes al país. I hi haurà la figura de l’acadèmic júnior, que no existeix en altres llocs, per a estudiants, per facilitar-los l’accés a la professió.

I la diferència entre la primera i la segona categoria?

Els numeraris tindran dret a vot sobre les accions a prendre. Els segons, no, però podran beneficiar-se, com els júnior, de convenis signats amb empreses i institucions. Coses en què ja estem treballant, per exemple amb entitats financeres, empreses de seguretat i prevenció de riscos, per si venen a fer aquí un rodatge, impremtes, serveis de lloguer de material, en fi, qualsevol aspecte implicat en un rodatge.

Què els diu el ministeri de Cultura?

N’estem rebent el suport, necessitem que ens donin un caràcter d’oficialitat, tot i que ens mantindrem independents, sense cap afiliació política, això ha de quedar clar des del principi.

En què es reflecteix el suport?

Doncs per començar ja s’està treballant en la creació d’una film comission. O estem veient necessitats del sector, com l’establiment de beques. L’objectiu, el treball, de l’Acadèmia serà diguem-ne forçar el Govern a ajudar el sector. Si més no, ho intentarem.

Pensen crear uns premis.

Els Isard, que puguin premiar pel·lícules en llengua catalana, no sols les andorranes. I de pas, que hi hagi reciprocitat i que produccions del Principat puguin participar en els premis Gaudí. Mantenim converses amb l’Acadèmia del Cinema Català i crec que ens en sortirem i el dia 10 podrem explicar ja alguns fets i compromisos. També espero que la resta d’acadèmies ens reconeguin, tant les veïnes com la de Hollywood, i que no estigui lluny el dia que una pel·lícula d’aquí pugui ser preseleccionada per als Oscar.

No és fer volar coloms?

No, que l’Acadèmia andorrana preseleccioni un títol no vol dir que arribi als Oscar ni de bon tros, però ja obtens el bombo de la preselecció, l’interès ve per aquí, per tota la promoció que pot generar. És una eina de comunicació, una opció que ara mateix no tenim, un impuls comercial per a la pel·li i, de pas, per al país. També serà la manera que un film en català pugui ser presentat als Oscar. Amb tot, abans d’adreçar-nos a Hollywood hem d’aconseguir que els països veïns ens reconeguin.

Però perquè una cinta feta aquí tingui aquesta opció primer s’ha d’aconseguir que hi hagi rodatges.

Sí, de moment el més important és treballar en què podem oferir des d’Andorra per captar projectes. Tots els països tenen molts incentius per competir. Aquí tenim eines com l’IGI del 4,5 per cent, que ja abarateix els costos de producció. Ens falta, però, que les empreses de serveis ofereixin un material més professional i, és cert, requereix una gran inversió. També s’han de facilitar els tràmits duaners: una fiança del 4,5% del cost del material; això ho podria assumir Govern, no són diners perduts.