reportatge
4.100 boques que murmuren
Instal·lada en un taller a l’Aude, Eve Ariza avança sense pressa però sense pausa en la producció dels nou mil Murmuris que presentarà a la Biennal de Venècia, nou mil boques de fang que recobriran els murs del pavelló, al Palazzo Ca’Cappello Memmo.
4.100 boques que murmuren
Dels nou mil bols d’argila rosa que s’enfilaran per les parets del palau venecià, Ariza ja en té fets prop de la meitat, uns 4.100, una producció que avança a tot ritme en els dos mesos que porta instal·lada al taller, després que el comissariat de la Biennal –Míriam Ambatlle i Javier Balmaseda– fes pública la tria de la seva proposta entre els tres projectes que competien, els altres dos signats per Jordi Casamajor i Zoe.
Ariza produeix i, sobre la marxa, experimenta, perquè cap dels 4.100 bols tornejats, polits i cuits fins al moment és exactament igual que l’anterior. “Estic fent proves amb una desena de fangs diferents que treballo i poso a coure a temperatures diferents; l’objectiu és que en tinguin molts matisos diferents”, explica l’artista. Al taller, ubicat en una zona semidespoblada i amb el seu dia a dia totalment envoltada de silenci enmig de camps de blat de moro, va provant amb argiles amb les quals mai no havia treballat: “Cada pasta té una formulació diferent de minerals, etcètera, i fent canvis en les textures, en la temperatura a l’hora d’enfornar-los, vaig trobant noves coloracions”, explica al profà.
Treballa a bon ritme però “no és que em sobri gens de temps, perquè la pasta s’ha de preparar i necessita molt temps per assecar i després enfornar (entre 200 i 300 cada cop, depenent de la forma i mida), polir i netejar, així que no és que em pugui prendre cap dia de festa”. De moment, ha hagut de fer front a una lleu tendinitis, s’ha buscat una ajudant per a certes tasques i comença a preparar-se mentalment per a la logística del transport de l’obra a Venècia.
A l’abril, rumb a Venècia
L’obra viatja a l’abril i tot haurà d’estar empaquetat abans. A principis de maig es durà a terme el muntatge de la instal·lació al palazzo, un treball en què estarà ajudada per tres o quatre persones del ministeri de Cultura. “Però no, no estic gens nerviosa, si més no de moment; per ara gaudeixo del dia a dia, el cert és que em passaria la vida tornejant murmuris”, diu. La feina, hi afegeix, pot semblar rutinària “però en realitat cada dia és diferent, cada fornada és diferent perquè al cap i a la fi jo no sóc cap robot”. El que busca, recorda, és treure diferents ressonàncies de cada bol, de cada boca que murmurarà al pavelló venecià.
Una part del conjunt pel qual Ariza va ser seleccionada per a la Biennal ja es va poder veure a la sala d’exposicions del Govern, ArtalRoc, abans i després de la designació, juntament amb els altres dos projectes que concorrien al procés de selecció.
El comissariat va justificar l’elecció, entre altres arguments, en la continuïtat que Murmuris representa amb les recerques d’Ariza al voltant de la comunicació en la societat actual, sovint tan difícil i pertorbada malgrat l’elevada presència de mitjans per fer-ho. També va destacar l’impacte visual que l’obra tindrà un cop instal·lada al pavelló, així com el fet que l’artista hagi recuperat “una tècnica mil·lenària i un material humil”.