Esdesveniments
Segona i “coixa” Biennal de 'land art'
Amb un pressupost de 150.000 euros, un terç més curt que l’edició passada, el comissari retalla el programa paral·lel
Segona i “coixa” Biennal de 'land art'
Serà una segona edició de la Biennal de land art menys ambiciosa del que Pere Moles, comissari i impulsor de la iniciativa, volia, però ho serà, que no en tot moment ha estat clar. L’organització disposa de 150.000 euros: per ara, 50.000 menys que en la primera i molt per sota de les expectatives inicials, però Moles s’hi mostra conforme –“m’hauria agradat fer més, però no és per plorar, així que una mica coixa, però la farem”– i tirarà endavant amb una proposta reduïda a l’essencial, d’on ha caigut tota la programació paral·lela, però que tot i així exhibirà 45 obres que es desplegaran pel Camí dels drets humans (una ruta des del coll de Jou fins a Sorteny que recorda les rutes dels evadits i refugiats de diferents guerres), que discorre per cinc parròquies, i els miradors del país.
De moment, està oberta la convocatòria als artistes (fins al 15 de febrer). L’únic nom que Moles ja té clar pel que fa a participants és el de Marc Sellarès, l’autor del Bosc de les creus d’Òdena: Sellarès, bomber de professió, va decidir convertir una zona cremada per un incendi en un bosc de 1.293 creus, una per cada hectàrea cremada i realitzades amb les restes dels arbres calcinats. La peculiar imatge va obtenir una enorme repercussió, primer a les xarxes socials i posteriorment en els mitjans tradicionals: va arribar a ser portada del Wall Street Journal. Sellarès i Moles van coincidir a l’Ateneu Barcelonès, on el dissenyador i empresari andorrà va presentar la Biennal de land art. L’artista-bomber va mostrar el seu interès per participar-hi i des d’aleshores ha visitat Andorra en dues ocasions, per buscar ubicacions: de moment sembla inclinar-se per la tartera del Carroi o bé el punt inicial (o final, segons es miri) del recorregut del Camí dels drets humans, a coll de Jou (Sant Julià de Lòria).
Les obres de la resta de participants es desplegaran per punts com el coll de la Tàpia, el camí ral de la Massana, la Ruta del Ferro i alguns punts urbans a les parròquies centrals. Amb un pressupost escurçat, Moles demana als artistes que pensin en projectes que puguin realitzar in situ, amb els materials que trobin a l’abast: no hi ha diners per a logística i trasllats. “Tot ho estem dissenyant amb la calculadora a la mà.”
Filosofia ‘Land art’
Amb aquest plantejament, de retruc, Moles aprofitarà per tallar la controvèrsia sobre si la seva proposta és o no land art pur i dur o una altra cosa. “Farem èmfasi que l’artista es fixi en el material que trobi al seu voltant i perquè, finalment, faci una proposta per contemplar l’espai, el paisatge, des d’un altre punt de vista”, postulats propers a la filosofia del moviment de l’art de la terra.
Amb la retallada de diners cauen iniciatives com la de duplicar l’assistència d’escolars a la zona RAS, situada a Engolasters, o el centre de documentació i oci que es proposava fer a Escaldes, amb participació del Centre de documentació de land art de Catalunya. Tallers, conferències, happenings i altres activitats inicialment previstes tampoc no es podran fer.