Reportatge
Oci, negoci i realitat virtual
David Hidalgo està al bell mig d’Andorra quan puja al Fórmula 1 i dona gas a fons, fins estavellar-se. Cap problema, ningú ha patit ni una esgarrapada, ja que es tracta de realitat virtual: la de la sala de jocs que acaba de muntar, VR Experience Zone.
A Hidalgo, un informàtic que acaba d’entrar en la quarantena, això de la velocitat sempre l’ha tornat una mica boig. Per fer-se una idea: al seu cercle proper hi ha Albert Llovera. Però com a afició la Fórmula 1 i els ral·lis, més enllà de veure’ls a la tele, és inassequible. Una altra cosa és tenir bons coneixements tècnics i muntar-te a casa, amb paciència, simuladors propis. Això és el que va estar fent durant els últims deu anys com a activitat d’oci, a casa, per compartir amb els amics. Un dia es va il·luminar i va pensar, per què no convertir l’oci en negoci i obrir un centre com no se n’han vist encara a tot Europa? Així que sumant el treball d’una desena de tècnics a la seva pròpia inventiva i el suport d’una empresa especialitzada de Barcelona, Sintech Pro, abans de Nadal va obrir les portes del centre lúdic.
L’espai permet provar experiències de realitat virtual que van, de moment, des de pilotar a tota velocitat fins a pujar a les muntanyes russes amb més desnivell i revolts que una ment humana pugui suportar, o estar virtualment però totalment immers en una batalla amb horribles zombis de dos metres d’alçada. De moment, perquè també està acabant de preparar –tot s’ho munta i instal·la ell mateix, i és ell qui en fa de conillet d’Índies– un simulador de vol. Per al públic més jovenet (a partir de vuit anys) i els més porucs hi ha experiències molt més plaents: sentir-se immers en un meravellós món submarí envoltat de peixets de colors i altres tímids habitants de les profunditats.
Vessant educatiu
Un dels projectes que Hidalgo té al pensament, encara pendent de temes d’adquisició de drets, està relacionat precisament amb el públic més jove. Ell, que forma part de la generació que es va empassar la televisiva Érase una vez el cuerpo humano, veu l’opció clarament traslladable al món de la realitat virtual: l’usuari viatjaria transportat pel flux sanguini, compartint espai amb plaquetes i glòbuls blancs i vermells, fent parades als òrgans. I en cada estació el viatger tindria informació sobre el funcionament de cada part del cos. Una experiència educativa, puntualitza Hidalgo, que es planteja presentar a les escoles.
En aquestes setmanes, per l’espai ha anat desfilant públic de tot tipus, de totes les edats. Molts, aficionats com ell a la velocitat: “Això et serveix per desfogar-te; com que quan acabes estàs ben cansat perquè el cos suporta la mateixa força que en carrera ja no et queden ganes de córrer.” Així que quan agafa el volant a la vida real, assegura, és ben prudent. “Vaig tenir l’oportunitat de provar un Fórmula 1 de debò i les sensacions són molt reals.” Però l’usuari està segur que d’aquesta, de la virtual, sempre sortirà sencer. “Fins i tot pots posar-te més al límit.”
I els amants de les muntanyes russes (que tal cosa sembla que existeix) poden sentir com pugen i, sobretot, baixen i fan giravolts, per les més monumentals. El cervell és absolutament enganyat i el mareig, gens virtual. Una tercera opció, a les sales amb croma, lluitar contra fastigosos zombis i criatures monstruoses de dos metres d’alçada, que salten damunt del jugador des de totes bandes.
La sala obre les portes a Andorra, però des de diferents punts d’Espanya ja estan arribant peticions i les perspectives empresarials d’Hidalgo i els seus socis –estan darrere dels simuladors instal·lats al museu de Jorge Lorenzo al Principat– passen per una xarxa de franquícies. Hi ha projectes a Barcelona, Màlaga i un complex turístic a la Comunitat Valenciana. I en un temps les previsions són allargar els tentacles cap a França. Oci i negoci.
Oci, negoci i realitat virtual