reportatge

Josep Alsina, el fotògraf proper

Josep Alsina, el fotògraf properARXIU NACIONAL / FONS J. ALSINA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Escorihuela, responsable dels fons fotogràfics custodiats per l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), va fer una anàlisi –subjectiva, va puntualitzar, en declaracions al Diari– sobre els canvis al treball d’Alsina. Un treball que les primeres dècades després d’instal·lar-se al Principat, als anys trenta, feia gala “d’una il·lusió molt marcada, d’una frescor, interès per apropar-se a la gent del carrer”, una tendència que Escorihuela estima que també és deguda a la influència de l’aleshores molt en voga corrent francès de l’instant décisif, postulat per Cartier-Bresson. Aquelles dècades inicials va conrear molt més aquesta proximitat al carrer i les gents que el poblaven que el vessant paisatgístic. “Potser perquè Andorra era el país dels seus somnis, el tenia idealitzat i imagino que aquesta imatge va influir en la seva fotografia”, va apuntar Escorihuela, que ahir al vespre va oferir al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany la conferència Alsina, le voyeur d’Escaldes, organitzada en paral·lel a l’exposició Dues viles, un territori, amb imatges històriques de les dues poblacions de la parròquia.

Transcorreguts els primers anys, l’enfocament de l’objectiu d’Alsina “va derivant i canviant conforme Andorra evoluciona, o involuciona, perquè potser hi va haver una involució social amb l’evolució econòmica”, si més no segons el que el fotògraf reflecteix a través del seu objectiu. De quina manera? “Sobretot amb la desaparició de la vida de carrer”, ja no hi ha gent xerrant en qualsevol racó, com recollia incansablement des del seu balcó, una sèrie que va protagonitzar l’exposició amb què l’Arxiu Nacional va celebrar la recent declaració del fons Alsina com a bé d’interès cultural. El segon després del de Fèlix Peig. Amb la conferència d’ahir conclouen, si més no de moment, les activitats fetes amb aquest motiu i per atansar el fons a la ciutadania.

tracking