Josep Alsina, el fotògraf proper

Escorihuela, responsable dels fons fotogràfics custodiats per l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), va fer una anàlisi –subjectiva, va puntualitzar, en declaracions al Diari– sobre els canvis al treball d’Alsina. Un treball que les primeres dècades després d’instal·lar-se al Principat, als anys trenta, feia gala “d’una il·lusió molt marcada, d’una frescor, interès per apropar-se a la gent del carrer”, una tendència que Escorihuela estima que també és deguda a la influència de l’aleshores molt en voga corrent francès de l’instant décisif, postulat per Cartier-Bresson. Aquelles dècades inicials va conrear molt més aquesta proximitat al carrer i les gents que el poblaven que el vessant paisatgístic. “Potser perquè Andorra era el país dels seus somnis, el tenia idealitzat i imagino que aquesta imatge va influir en la seva fotografia”, va apuntar Escorihuela, que ahir al vespre va oferir al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany la conferència Alsina, le voyeur d’Escaldes, organitzada en paral·lel a l’exposició Dues viles, un territori, amb imatges històriques de les dues poblacions de la parròquia.