espectacles
Bartoli, estrella de la Temporada
La mezzosoprano italiana oferirà al març un recital que repassa quatre segles de música italiana
Bartoli, estrella de la Temporada
Un prodigi de la naturalesa “davant dels quals els músics ens hem d’agenollar”, la prova vivent que existeixen els extraterrestres. Amb similar eloqüència va presentar Josep Maria Escribano, el director de la Temporada MoraBanc, l’estrella del 23è cicle: la mezzosoprano italiana Cecilia Bartoli, que recalarà a l’escenari del Centre de Congressos d’Andorra la Vella el 17 de març, just en l’equador del cicle, cinc propostes que enguany aporten novetat horària: tots els espectacles s’avancen a les vuit del vespre. L’horari es va provar en les actuacions de Juan Diego Flórez i Raphael, amb èxit, segons la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, així que s’aplicarà a aquest cartell, “perquè ens haurem d’adaptar als horaris europeus i perquè hem vist que és una hora que els artistes agraeixen”.
Bartoli serà el punt àlgid d’un cartell que s’inicia el 24 de febrer amb el pianista Alexandre Tharaud, un dels virtuosos més reconeguts en el panorama actual, i acabarà amb Rufus Wainwright –com havia avançat el Diari–, el 12 de maig. Enmig, dos espectacles de dansa: Bad Boys of Dance, amb Rock the Ballet, i Forever Tango: el 3 de març i el 28 d’abril.
Les entrades surten a la venda a partir d’avui, en principi en format d’abonament per als cinc espectacles (comporta un descompte d’un vint per cent) i a partir de l’1 de febrer ja es podran comprar les de cada concert. A La Llacuna, l’Oficina de Turisme i la web de MoraBanc.
Rachmaninov i Beethoven
La Temporada arrenca més tard del que ha estat habitual en el cicle: el 24 de febrer. Com dèiem, amb l’intèrpret francès Michel Tharaud i un programa romàntic, per on desfilaran peces de Rachmaninov i Beethoven, entre d’altres. D’aquest últim tocarà l’última sonata que va compondre, l’Opus 111, “una de les grans joies del piano universal”, va glossar Escribano. Hi haurà més al repertori, sens dubte, però l’artista no ho donarà a conèixer fins pràcticament l’últim moment. Tharaud és un dels més reconeguts pianistes del moment –un moment en què l’instrument està de moda, amb figures com Lang-Lang, un home “situat ja per sobre del bé i del mal”, segons Escribano–. Tharaud és home de múltiples registres, que també s’ha acostat sovint al jazz, tot i que a Andorra es concentrarà en el repertori clàssic.
Al pianista el seguirà la innovadora proposta de Bad Boys of Dance, amb un espectacle que ja avisa des del títol: Rock the Ballet, és a dir, dansa clàssica –“de puntetes però sense tutú”, segons Escribano– ballada sobre grans temes de rock clàssic. Una tendència molt en voga als Estats Units però de la qual la Temporada ja havia ofert algun tast: els d’Àngel Corella es van atrevir amb una coreografia a partir d’un tema de l’Electric Light Orchestra.
Serà una Temporada sense grans formacions instrumentals, però a canvi comptarà amb una de les estrelles de la lírica del moment, Bartoli, en un escenari on encara ressona la veu de Juan Diego Flórez. Farà “una gala, més que un concert”, acompanyada pel piano de Sergio Ciomei i amb un programa que, més enllà que serà un repàs pels compositors més significatius de la música italiana, encara no està decidit.
Com a Broadway
La del 28 d’abril va ser descrita per Escribano com “una proposta agosarada”. Forever tango, que sobretot inclourà composicions d’Astor Piazzolla, és un espectacle amb la concepció i espectacularitat dels grans musicals de Broadway. Escribano va argumentar que han apostat per una oferta diferent a la del ballet de factura més clàssica “perquè hem de ser innovadors, proactius, trobar propostes singulars”, especialment quan hi ha promotors privats que arriben amb propostes d’aquest tipus, com la gala que es prepara a Sant Julià, amb la ballarina Yulia Makhalina, que va passar fa anys per la Temporada.
En el cas de Wainwright “tot és secretisme” al voltant del repertori que interpretarà a l’escenari del Centre de Congressos. No és de descartar que hi pugui oferir algun homenatge al recentment desaparegut Leonard Cohen: no sols molts dels seus temes –entre els quals l’arxiconegut Hallellujah– estan al seu repertori habitual, també va ser parella de la filla del cantautor canadenc. Wainwright “potser no dirà res a molts, però és un cantautor de culte amb un grapat de seguidors molt fidels”.
EL CICLE TAMBÉ PAGARÀ A L'SDADV
Amb l’entrada en vigor de les tarifes de la Societat de drets d’autor i drets veïns (Sdadv) en l’ús de material musical, també cicles com la Temporada hauran de satisfer aquesta factura, van confirmar els organitzadors, el banc i el comú. Que no van aventurar cap quantitat encara: el càlcul s’endevina complex, en funció de variables com si la música que s’interpreta està sotmesa a drets d’autor o ja no (seria el cas d’autors com Beethoven). Una altra part s’abonarà en funció de la taquilla. Un 4,2 per cent dels ingressos obtinguts, segons la tarifa negociada entre els comuns i l’Sdadv.