El Carmen Thyssen serà un “museu de referència”al món

“Aquest museu tindrà ressò al món sencer”, va sentenciar la baronessa, després de destacar l’aposta per la tecnologia que s’hi fa des del primer moment: també als murs de la sala d’exposicions està ja acotat l’espai per a les pantalles tàctils (quatre, de 52 polzades, una de les quals, a l’Educathyssen) que ajudaran el visitant a aprofundir en el coneixement sobre l’obra i l’artista i conèixer-ne d’altres amb què mantinguin relacions, quelcom que “ofereix un diàleg més directe entre l’obra d’art i el visitant”, va assegurar el director del museu, que va apuntar que una opció tecnològica com aquesta no existeix en l’entorn immediat: només hi ha equipaments similars “a uns quants milers de quilòmetres”, als Estats Units (Ohio) i Austràlia.

Martí, per la seva banda, va afirmar haver rebut “un impacte personal molt positiu” recorrent les instal·lacions, d’un blanc immaculat. “Aquí s’apleguen en un gran projecte continent i contingut”, va recordar, referint-se a la història que té al darrere l’antic hotel Valira. Un projecte, va insistir, “que donarà més nom a An-dor­ra”, que ajudarà a “fer de la cultura un referent turístic al país”. Una voluntat que el Govern que encapçala ha fet palesa, segons ell, en el pressupost d’enguany, “on ha duplicat pràcticament l’assignació a Cultura”.

Un pas cap al museu nacional

Per al cap de Govern, el Museu Carmen Thyssen Andorra és “un primer pas que ha de ser lligat amb d’altres a fer en el futur”. Aquests altres passos estarien lligats amb el sempre pendent museu nacional, al qual es va referir apuntant que “encara ens falta un museu més gran, un museu nacional, per a la nostra identitat, tot i que no sé si en la nostra legislatura podrem fer alguna cosa, però és clar que és una mancança”, va reconèixer.

Entre el gruix d’autoritats presents, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, que va manifestar satisfacció per un equipament que s’instal·la a la part alta de la parròquia, una zona on, va recordar, el comú ha fet un esforç d’embelliment de l’àrea propera. Queda sobre la taula la intenció de comprar el pàrquing adjacent a l’edifici on s’ubica el museu: “Són unes quaranta places que han fet el seu servei, però és cert que ens agradaria adquirir-lo”, cosa que portaran a una reunió de poble “perquè volem conèixer la resposta de la ciutadania”, ja que el comú pensa “que seria un patrimoni molt positiu” però el cost és elevat –s’ha xifrat en uns quatre milions d’euros– “i la ciutadania té a dir i nosaltres quedaríem més tranquils”.

Del que se’n faria a posteriori, Marín va considerar que la decisió serà per a un pròxim mandat. “Podria ser per ubicar-hi el comú, per què no?” o podria seguir com aparcament.