Reportatge
De l'expectativa al dubte
A l’expectativa i entre certs dubtes ha rebut el col·lectiu de galeries d’art l’anunci dels canvis en el Codi de duana per facilitar l’entrada d’obres al país. Els vindria bé quedar exempts dels dipòsits, però el matís d’“interès nacional” genera interrogants.
De l'expectativa al dubte
Al consell de ministres ha aprovat aquesta setmana l’eliminació del dipòsit per importar peces destinades a exposicions temporals, una mesura pensada per facilitar l’entrada de les destinades al Museu Carmen Thyssen Andorra. Però, podria beneficiar els promotors d’altres exposicions? El sector no ho veu clar i demanarà més informació. El motiu del dubte, l’especificació que l’exoneració serà aplicable a peces que formin part de “projectes estratègics” o d’interès nacional. “Però això qui ho valorarà?”, es pregunta Isabel Rodríguez Ferrer, que l’any passat va obrir Art Areté a Escaldes, una sala que va irrompre amb una exposició on hi havia gravats de Goya i un Dalí de grans dimensions, a banda d’obres d’art contemporani de creadors bastant cotitzats. Si a la duana s’ha de dipositar una fiança del 2,5 per cent del valor de les obres, en propostes d’aquesta magnitud el cost és considerable. “Per descomptat que et condiciona a l’hora de programar, perquè no és fàcil tenir aquestes quantitats en efectiu” i la via de la garantia bancària també exigeix disposar dels diners. Així que Rodríguez Ferrer confia que la mesura “sigui per a tothom”. Ella, puntualitza, està “supercontenta amb el Museu Thyssen, però estaria bé que tots ens poguéssim beneficiar” d’aquesta mesura.
Sense anar a exposicions dels grans tòtems de l’art, puntualitza Carme Tinturé des de la Pilar Riberaygua, una mostra d’un artista actual amb una vintena de peces ja exigeix entre setanta mil i vuitanta mil euros de dipòsit tranquil·lament. Així que eliminar aquest tràmit “facilitaria molt les coses a tothom”. Seria, recorda, “tornar als orígens”, perquè l’exigència es va començar a aplicar fa uns anys: “En principi s’havia d’aplicar un 4,5% del preu de l’obra, però després de negociar amb el Govern va quedar reduït al 2,5%.”
Tinturé, però, admet la mateixa confusió que la seva col·lega amb referència al matís de l’interès estratègic nacional. “Qui serà qui ho decideixi i amb quins criteris?” La setmana que entra, apunta, demanarà aclariments.
Altres galeristes coincideixen en termes generals encara que tampoc consideren que el dipòsit els afecti gaire. “De fet, és poca cosa, t’estalvies fer la fiança un cop l’any, però res més”, indica Pilar Cortadella (Art al Set), qui entén que la mesura és més important en el cas d’una entitat de l’envergadura del Thyssen. Per al sector, diu la galerista, seria més interessant “un IGI reduït, del zero o l’u per cent, que hem demanat molt sovint”.
També Toni Cruz (Mama Maria) trobaria interessant l’eliminació del dipòsit, però assegura no disposar de suficient informació de moment per fer-ne una valoració. I Ewa Litera (Deco Art) considera que “no seria un gran canvi, potser agilitaria els tràmits”.