Audiovisual
La història de la tele migra al núvol
El fons documental d’RTVA, i tots els continguts que vagi generant, es conservaran a SomCloud
La història de la tele migra al núvol
Quasi 48.000 hores d’imatges i so, unes 21.000 cintes –algunes en formats aviat il·legibles, moltes que han passat el límit de caducitat–: el testimoni audiovisual dels últims 25 anys d’història del país, amb continguts que només la televisió pública va enregistrar, estava en perill i semblava urgent trobar-hi una solució. La finalment adoptada ha estat llogar espai al núvol que Andorra Telecom comercialitza amb el nom de SomCloud: 300 Terabytes d’espai, de moment, on s’aniran emmagatzemant d’una banda la programació que s’emeti diàriament i d’una altra, el fons històric, és a dir, el que va dels anys 1991 al 2012. Una solució per la qual RTVASA pagarà 5.100 euros al mes a banda de 3.100 euros inicials, en concepte de gestió, és a dir, 64.300 euros enguany. Una quantitat, va explicar el director de l’ens públic, Xavier Mujal, i el de l’operadora, Jordi Nadal, que es podrà abaratir a mesura que la tecnologia avanci.
En el cas de la conservació del fons històric, no obstant això, serà una feina àrdua i que avançarà molt a poc a poc: la digitalització, iniciada ja a finals del 2015, va a un ritme de 200 hores l’any. Per “agafar velocitat”, va recordar Mujal, cal que hi hagi “voluntat política”. És a dir, més diners i que es pugui treballar més enllà dels recursos que la televisió mateixa ha destinat, destinant personal propi. “El problema s’arregla amb diners, necessitem documentalistes, perquè el que ara tenim [amb el núvol] és la solució tècnica”, va puntualitzar.
Consultable a l’Arxiu Nacional
L’objectiu final, i sembla que a llarg termini, seria que el fons documental quedés a disposició dels investigadors, i el públic en general, que el pogués consultar a través de l’Arxiu Nacional. La idea, va apuntar el director de la televisió pública, “és que cada cop que anem indexant continguts viatgin cap a l’Arxiu Nacional, però aquí hi ha un tercer actor, el ministeri de Cultura, que ha d’invertir en hardware”. Hi ha hagut converses, però el projecte està “en fase molt incipient”. I novament que arribi a bon port depèn de la voluntat política que disposi els recursos econòmics.
I què passarà amb el material analògic un cop traslladat el seu contingut al format digital? Les cintes –més de nou mil en format betacam i unes 12.000 en DVCAM– es destruiran. Però no de qualsevol manera, va destacar Mujal: el procés d’eliminació es realitzarà de manera progressiva, cada cop que hi hagi un cert volum, però haurà d’anar a càrrec d’empreses especialitzades per complir amb la normativa mediambiental.
La solució adoptada per conservar els fons de la ràdio i televisió públiques ha estat la menys costosa de les estudiades, va assegurar Mujal, que va recordar que el projecte que havia estat sobre la taula durant l’etapa del seu predecessor comportava una inversió superior als dos milions d’euros.
Migrar al núvol els continguts que es generen diàriament, d’altra banda, ofereix beneficis en la feina del dia a dia: els treballadors de l’ens públic podran accedir amb facilitat a la informació conservada. I en termes de seguretat, tenir aquesta “còpia de back up”, va insistir Mujal, la posa a recer de qualsevol accident físic –incendis, inundacions, etcètera– possible a l’edifici de la Baixada del Molí.
El director general d’RTVASA ja havia advertit en ocasions anteriors de la urgència a trobar una solució urgent per a la conservació d’un fons integrat per màsters originals (de la majoria de documents no hi ha còpia) i que en alguns casos estan en procés de perdre’s de manera irreversible. Fins i tot alguna part ja és irrecuperable, va admetre. Entre la memòria que no es pot deixar perdre, moments com la moció de censura a Òscar Ribas, els primers debats electorals emesos per la televisió pública o els jurament de tots els caps de Govern, a banda d’esdeveniments esportius i socials.