reportatge

Una novel·la com una piràmide

‘Venjança’, la segona novel·la d’Andreu Claret, és “esvelta, com les piràmides, amb materials ben treballats que condueixen a la cúspide”. Si més no, així és com la va presentar ahir al Fòrum de l’Fnac el també escriptor Joan Peruga.

Una novel·la com una piràmideXavier Pujol

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Claret, que es defineix “d’alguna manera andorrà”, presenta una novel·la que és el fruit dels set anys passats a la ciutat egípcia d’Alexandria. “I per què una novel·la o un assaig lúcid?”, es va inter­rogar Peruga, per respondre’s a continuació: “Perquè per explicar la complexitat d’un procés històric, la trama de la realitat, sovint la millor solució és recórrer a la ficció, no hi ha cap eina tan poderosa i efectiva.” Això dit per un historiador, va puntualitzar. I Claret es va fer pròpia l’argumentació: “La literatura permet anar més enllà del que veiem amb els ulls” i ell, que va dedicar una llarga carrera periodística a “fer la fotografia” de la realitat, ara opta per la novel·la: Venjança, ambientada en un arc mediterrani, a cavall entre diferents èpoques històriques (des de la d’aquella Hipatia d’Alexandria que ja va retratar Amenábar a Ágora fins a l’actualitat) i en clau de thriller és el segon relat del Claret escriptor i no músic, després d’El secret del brigadista, que evocava els fets cruents de la Fatarella.

Claret es va instal·lar a Alexandria, un país que en arribar els experts en geopolítica li van presentar com el més estable del món, amb un Mubarak aparentment inamovible. Poc després va començar a veure “desfilar sota la finestra de casa un milió de persones demanant la seva destitució”. Explicar allò que cap anàlisi objectiva de la realitat pot explicar, és a dir, l’element humà de l’equació, és el que el va empènyer a posar-se a la pell del narrador. I la trama –“un laberint en el qual un cop entres ja no pots sortir i això és el millor que li poden dir a un escriptor”, segons Peruga– és una història iniciada amb l’assassinat d’un antiquari i la desaparició d’un manuscrit antic i misteriós. Resoldre tots els enigmes explicarà molts perquès de l’actualitat en aquella convulsa part del món, que és –torna Peruga– “on s’enfonsen les arrels més o menys properes de tot el que viurem a la nostra vida”.

Claret –que va estar acompanyat també del germà violinista i director de l’ONCA, Gerard– va descriure el procés de l’escriptura com un viatge. En primer lloc, perquè recull les experiències de tants viatges físicament fets per ell al llarg dels anys en qualitat de periodista o com a membre d’institucions internacionals. Després, com a viatge del periodisme a la literatura. Finalment, com a viatge interior: “Tot viatge commou i canvia, i viure a Alexandria m’ha fet canviar profundament, estant en contacte amb gent que viu l’espiritualitat profundament.” A ell que, va puntualitzar, ve d’una família agnòstica, i “no és que el pare fos un menjacapellans, però la religió estava absent” del dia a dia. Ara “no és que m’hagi convertit, però vaig veure que a la vida cal una mica d’espiritualitat”. Que no té res a veure, va matisar, “amb els disbarats de quatre sonats”, tant en l’actualitat en nom de l’islam com al segle IV en el del cristianisme.

I amb aquests fils ha teixit a Venjança un thriller en què l’encarregada de resoldre els misteris és una dona normal, amb “bons i dolents que són molt, molt dolents”.

tracking